dimecres, 9 de setembre de 2015

Vocabulari útil del català de Mallorca



Nota: Aquest recull  no té -ni pretén tenir- cap criteri filològic ni -menys encara- cap autoritat lingüística, només és una col·lecció (subjectiva, aleatòria i no conclosa) d'algunes paraules i expressions que crec que un catalanoparlant pot trobar útils -o curioses- en la seva descoberta de Mallorca. Més enllà d'estudis profunds (que ja existeixen) he intentat fer una llista curta i profitosa, pràctica, per a qualsevol que ho necessiti.
Els nivells són ordenats de manera aproximada segons (em sembla a mi) el seu ús. El tercer nivell correspon a les paraules menys usades habitualment.
Les definicions són pròpies o extretes del dcvb



Un dels escuts barrats dels vitralls de la sala de sessions de l'Ajuntament de Palma
Extret de bibiloni.cat

Nivell primer

Abastament: en quantitat suficient, prou
Acotar-se: ajupir-se
Adesar: posar les coses en ordre, al lloc corresponent

Agranar
/granera:
escombrar/escombra (a voltes granar o grenar)

Agut: empàtic i simpàtic, graciós, oportú (només a persones)
Al·lot/a: noi/a (nen/a)
Almanco: almenys
Amem (mem): interjecció "a veure"
Amollar: deixar anar
Aplegar: ajuntar, arribar
A posta: per això, precisament (véns?/no/Però si hi haurà na Carla!/A posta! És per per no veure-la a ella que no venc!)
Arruix!: expressió per engegar o fer fugir qualcú (especialment animals)
Atracar: acostar
Aturar: parar
Atxem/atxim: esternut
Aviat: ràpidament, de pressa, ràpid
Bany(o): lavabo, serveis
Beneit, beneitura: estúpid, estupidesa; ximplet, ximpleria; poca-solta, poca-soltada; babau.

Bla (o blan) / blana: tou, que no oposa resistència a la pressió / suau, que obra amb finor
Brutor: brutedat ("brutícia")
Ca/cussa: gos/gossa (canet/cusseta: gosset/gosseta)
Calçons: pantalons

Capfico: capbussada
Caramull: conjunt, futimer
Cercar: buscar
Coent: (a vegades coVent) picant (alerta amb les sobrassades de corda vermella, són les coentes!)
Comanar: encomanar
Comandar: manar
Condret: així com toca, com deu mana (en bon estat, que no té defecte físic o bé moral, que segueix les normes socials establertes)
Curolla: dèria

Curro: bell, bonic / Persona que fa ostentació de força i valentia ("pinxo" a les Terres de l'Ebre)
Daixonar: de significat indeterminat, que s'usa en substitució de qualsevol altre verb quan el qui parla no troba el mot apropiat o no el vol usar  «He caigut i m'he daixonat un peu» (tant pot voler dir «m'he torçut un peu», com «m'he romput», com «m'he espanyat» o "m'he trabucat es peu" etc.). «No daixonis sa finestra, que rompràs un vidre!»
Daixò / dallò: per anomenar o denominar qualcú o qualque cosa que no en trobem el nom apropiat o que no el volem emprar (intensius: daixons, daixonses i daixòs; dallò, dallons, dallonses, dallòs)
Damunt: sobre
Davall: sota
Devers: 1prop de, aproximatiu de lloc, quantitat i temps, 2 cap a, 3 més o menys
Devora: al costat de / a prop

Doblers: diners
Doi: disbarat (quin doi has dit!)
Embull: embolic (embullar: embolicar/enredar)
Emprar: fer servir, usar
Enfora: lluny (no hi vull anar, això és massa enfora!)

Escurar: rentar els plats (escurada: conjunt de plats per rentar
Fems: brossa, residus
Fer feina: treballar (treballar no s'empra)
Fer net: netejar

Fer via: anar de pressa / "Fes via!": espavila
Fermar: lligar
Fluix: tou

Foraster: idioma castellà; persona d'orígen penínsular que no xerra català
Fort: dur
Fora: sense (el flam el vull fora nata)
Frisar: tenir pressa "no em puc aturar, que fris!"
Haver de menester: Caldre, algú o alguna cosa, a algú (necessitar) ("van haver de menester l'ajut de 3 al·lots per moure-ho")
Horabaixa: tarda
Idò: doncs / contracció d'"i doncs"
Importar: Caldre ("vols bossa? no, no importa bossa")
Just: només

Llenegar (llanegar): relliscar
Llinatge
: cognom
Magre: prim
Maldament (sigui): encara que, malgrat que
Manco: menys (i "més o manco": "més o menys")
Magarrufa(mangarrufa): engany, trampa, tripijoc, cosa oculta per enganyar
: xai, corder (també molt emprat amb el diminutiu: menet)
Melicotó: préssec
Mem (amem): interjecció "a veure"
Menar: conduir
Moix/a: gat/a
Moscard: mosquit
Nigul: núvol
Nin/nina: nen/a
Oi
: fàstic (quin oi que fa aquest terra!)
Partir: anar-se'n
Passar pena: patir
Passar gust: gaudir

Patatilles: patates fregides de bossa, xips
Pentura (contracció de per ventura): potser

Pertot: per tot arreu
Pic: volta, vegada ("bé, ho pots fer un pic i pus")
Prest: aviat
Pus: "més" en frases negatives, interrogatives o dubitatives (res pus? no, no en vull pus)
Qualcú, qualcun i qualque (pronunciat sovint colcú, colcun i colque): algú, algun (qualcun és pronom) i algun (qualque: és adjectiu abans del nom, mai no va sol). Qualcú s'ha menjat qualque cosa d'aquesta senalla, ara ja no pesa tant. Sí: formatges. Crec que els padrins n'han menjat qualcun.
Renou: soroll
Retxar: ratllar (fer retxes a la mar -cosa improductiva, per cert-)
Rompre/romput: trencar/trencat
Sus: tret de sortida
Tassó: got
Tot d'una
: de seguida, tot seguit, ara, a les primeres de canvi,
Trempar: amanir

Trull: enrenou, sarau / Coses a fer -que no vols explicar- "he arribat tard perquè tenia trulls"
Tudar: fer malbé, malmetre, deixar perdre (tudat: malmès)
Uep!: per a cridar algú, per a fer-lo atendre o anar amb compte "Uep! Deixau-me passar, dic!"

Uro!: expressió d'ús variable per demostrar admiració o sorpresa "Uroo! Quin gol!"
Veïnat
/da: veí/ïna

Vera: "és vera" és cert, veritat; "de veres", "de bon de veres" de debó
Xapar: esberlar (obrir en dues parts; partir per la meitat)
Xap: tall
Xapar: tallar partir per la meitat, en dos parts.
Xerec: magre, sec, poca cosa, malaltís o dolent/mala persona


 

Escut situat a la clau de volta de la Portella antiga (porta de la murada medieval de Palma.
Extret de bibiloni.cat

Nivell segon
 

Acubar: (pronunciat cubar): Dificultar o impedir la respiració; Ofegar-se, tenir dificultat per alenar; Esmortir-se, perdre els sentits; Desmaiar-se
Afuar-se: llençar-se, abalançar-se, precipitar-se, disparar-se
Alenar: respirar, tirar l'alè

Apotecari: farmacèutic
Aturall: límit, cosa que fa aturar (obstacle)
Avesar: acostumar (no hi estic gens avesada a haver de menar de nit)

Baratar: Donar o rebre una cosa a canvi d'una altra; canviar
Barram: conjunt de les mandíbules amb les dents; o el conjunt de les dents (per extensió, donar barram és morrejar)
Becada: dormida curta (becadeta)
Becar: fer becaines
Betzol: curt d'enteniment
Botar-se: saltar-se
Branca: atupada, pallissa, estomacada // en sentit figurat "donar branca" és "fotre canya", "donar feina"
Bravejar: presumir ostensiblement d'alguna qualitat pròpia
Brusca: 1 embriaguesa; 2 dèria (m'ha pegat una brusca i he decidit venir); 3 pluja fina
Calabruix: calamarsa
Calces: mitges
Capaamunta: carrer/camí que fa costa cap amunt
Capavalla: carrer/camí que fa costa cap avall

Capell: barret
Collir
: Agafar / Recollir (el va passar a collir per Lluc; cull d'enterra això que t'ha caigut)
Culejar: Tocar les coses sense importar-hi, i canviar-les de lloc o de disposició inconsideradament // Feinejar en coses lleugeres o de poca importància, més per entretenir-s'hi que per necessitat de fer-les // Obrar amb inconstància; canviar sovint i sense motiu raonable

Empegueir: avergonyir
Endevinar: encertar 
Entotsolat: capficat, pensarós, abstret
Enviar-se: empassar-se (menjar o qualsevol cosa)
Esbucar: Destruir (un edifici); enderrocar
Esburbat: Mancat d'atenció a la cosa que es fa; que obra sense mirament 

Escarrufar: Esgarrifar
Esmussar: 1 Una substància àcida, un soroll estrident, un carrisqueig, produir una impressió aspra i desagradable (a les dents). Esmussar un àcid les dents [2] Fer menys agut, menys tallant, llevar l’agudesa del tall, de la punta
Espipellar: Picar, donar cop de bec, prendre amb el bec (Mall., Eiv.); cast. picar, picotear.// Collir o prendre petites porcions d'una cosa, com grans d'un raïm
Esplet: abundor, plenitud (Hi havia un esplet de rates en aquell abocador)
Estantís: Que no és una cosa fresca, que comença a passar-se, a corrompre’s
Estibat: atapeït en el sentit de "ple a vessar", "apretats"
Estotjar: reservar; no despendre o no fer una cosa, esperant-ne l'ocasió (estojar: literalment posar en un estoig)
Estret: que dona o produeix poc, viure estret. Anar estret de diners. Ser un estret (avar)
Fat, fada: insípid
Fol: full de paper
Foravila: el camp, la finca, el mas
Fraula: maduixa
Fua: impuls, envestida, aviada
Llanterner: lampista
Lletuga: Enciam
Mamballetes: aplaudiments (fer mamballetes: aplaudir) [ve de ballmanetes]
Manescal: veterinari
Misser: advocat
Rabejar: mullar amb aigua en moviment (esbandir) "pardal! renta bé aquest plat, que només l'has rabejat!"
Redol: rodalia, voltant(s)
Retre: "cundir" en castellà, treure'n profit, durar, 

Reparar: Posar-se a considerar; posar esment o atenció a una cosa; Tenir mirament, fer-ne cabal; Adonar-se d'una cosa, arribar a veure-la; fixar-s'hi
Rescabalar
: Reparar, compensar una pèrdua (normalment ecnòmica)
Rost/a: que fa pendent considerable (una pujada molt rosta, aquell terreny fa rosta)
Soll: cort de porcs (es fa servir molt en comparacions relacionades amb la brutor)
Sollar /Sullar (soiar) : embrutar (normalment emprat com a verb reflexiu)
Sobec (subec i també pronunciat xubec): son forta, irresistible; accés de son, nyonya

Sòtil
: sostre

Sullà (su-allà): allà a la vora. Intensius: sullanos, sullanetes. (també es pronuncia xullà)
Suquí (su-aquí): aquí a la vora, Intensius: su-aquinos, su-aquinetes (també es pronuncia xuquí, xuquinetes) "Que no ho veus? ho tens just suquí!"

Surar: sobreviure progressant; Fer que algú o alguna cosa es mantingui viva i en creixença, que prosperi, que augmenti en vitalitat o en força
Sutze/sutza: brut, mancat de netedat

Talent: gana 
Témer-se'n / Entémer-se'n: adonar-se'n (li van agafar sa cartera i no se'n va témer)
Téntol (o tèntol): pausa (sobretot, en un joc)

Tomar
: fer caure (a cops), enderrocar

Torbar-se: entetenir-se, invertir més temps del que cal. No et torbis: vine de seguida.

Torcaboques: tovalló (de roba o paper)
Tossina/es: tos
Trabucar: capgirar, tombar (de manera que es buidi el seu contingut), fer caure; Posar de manera contrària a la normal, a l'orde establert; Inclinar-se, moure's tombant; Equivocar-se, en parlar, dient unes paraules o lletres per altres [trabucat també s'empra molt per a qualificar una persona eixelebrada]
Trempallamps: persona resolta i molt activa, que no té por ni aturall (Mall.); cast. torbellino. Sa petita era una ramarol, esburbada, trempallamps
Trempó: Menja composta de trossos de tomàtiga, de pebre verd, de ceba i a vegades d'altres hortalisses, ben barrejats i amanits amb oli i sal i a vegades vinagre

Trespol (també trispol): paviment (tipus de paviment no enrajolat, que s'ha generalitzat a paviment)
Trinxa: tros llarg i estret (tira, faixa, llenca)
Trunyella: trena

Vessa (o versa): mandra
Xulla (xuia o xu'a): Cansalada


 

Escut sobre la façana principal neogòtica de la catedral de Palma (s XIX)
Extret de bibiloni.cat

Nivell extra
Adesiara: de tant en tant

Aixuxina (així) aixuquina (aquí) i aquinetes (aquí)
Arrebatar: Aplicar de costat a una cosa; recolzar "Dus calç per s'esquena; et deus haver arrebatat a sa paret"
Banasta(banastra): Beneitot; curt d'enteniment
Bessó: La part interior blana d'una fruita clovellosa, d'un mol·lusc o similar / La part millor d'una cosa

Bigalot: Persona grassa i malgarbada (malgirbada) o persona grossera d'enteniment, beneitota o ignorant
Bifa (que la mandíbula -i les dents- inferiors li sobresurten)

Boià (i boiana, boiano, boiet, boieta, bojot): Boig. mancat d'enteniment o de reflexió (Mall.).
Braverol: nyanyo, bony que surt per un cop (normalment al cap)
Cadarns: refredat

Caliportal (calaportal o carroportal):  Conjunt de (moltes) coses que embalumen molt (etimologia)
Capolar: tallar a trossets petits (picar, triturar)
Canterano: calaixera 

Colgar-se: ficar-se al llit
Companatge: vianda que es menja amb el pa o a més del pa (fer companatge: menjar coses amb pa en la proporció convenient)
Descambuixar: despentinar
Desengramponador: tornavís
Dineret: volandera, "arandel·la"

Embalum: Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat o desproporcionat amb la densitat de l'objecte / Cosa voluminosa (en castellà bulto)

Empeçolar: menjar/beure depressa, excessivament; fer passar/creure una cosa
Enflocar: Pegar "Li vaig enflocar una puntada que encara plora ara"  / Adreçar (paraules poc grates o sorprenents).
Engirgolar: Posar, disposar, aplicar. / Engiponar, arreglar bé o malament / Entimar, pegar
Engrunar: encloure (agafar-se els dits amb una porta) 

Estiregassó: pèsol (a Ariany i Felanitx?) 
Falaca: tupada, pallissa
Fer l'abús: fer "bulling", riure-se'n molt/prolongadament de qualcú (no "amb" qualcú)

Grumer: medusa
Guixa: llombrígol, melic
Memòries: records. "Si veus en Montserrat dóna-li memòries de part nostra, quin bergant!"
Mengo: (Mà, braç o cama) curt, que no pot moure's ni obrar així com cal (Mall.). "Té una cama menga, no pot caminar molt" / Esquerrà


Obrar: elaborar, fer
Oís/oïssos: esternut

Pasterejar: fer pactes, contemporitzar, per motius més o menys blasmables "Aquest, quan li convé, pastereja amb qualsevol"
Pepa: nina per a jugar els infants

Pitxer: Càntir/Gerro/Recipient de terrissa, de vidre, sense peu i amb una ansa, per a contenir líquids, beguda
Poma: Dona bleda, figaflor, fleuma, o ximple, o indiscreta, o curta d'enteniment
Posar messions: apostar

Prova: termòmetre per a prendre la temperatura corporal
Ratapinyada: rat-penat
Rogall (rugai): inflamació de la gargamella, ranera
Roís/roïssos: deixalles de menjar. Fer roïssos: desaprofitar; deixar perdre coses encara valuoses innecessàriament

Saïm: sagí, llard
Sota (femení): capbussada, capfico
Soquet: tac per a posar-hi un clau o pern a la paret
Tavola: Tovallola
Tetó: mugró, bony petit que tenen certs plats en el centre, piu (Petita peça sortint que serveix per a encaixar en un buit, moure un ressort o fer de suport a un cos giratori)
Tornall: límit
Triar-se: la llet, tornar agra, tallar-se

Triat: Que tria molt; exigent, difícil d'acontentar (primmirat, llepafils)
Verro:  Porc mascle no castrat: groller
Xítxero(s): pèsol(s)
Xoquí: sabata baixa i sense taló, per dur per dins la casa (o xuquins, o suquins, o xuquines o xuclins), xancla o "sabatilla d'anar x casa"
Xorc(o xort): eixorc, estèril, que no dóna fruit





Escut quatribarrat que presideix la nau central de la Llotja de Palma (segle XV)
Extret de bibiloni.cat

Maneres per dir:
Embriaguesa: brusca, gatera, gat, moixa, sol·lera
Pernils: dolç->iork;  salat->serrano  (a vegades també es diu cuixot per pernil, més al dolç)
Pluja fina: brusca, boirina, miques, pluja de cama d'aranya
Fornicar: boixar, barrinar, enfornar, fer un cacauet,



"Un parell": no vol dir 2, sinó uns quants; és un nombre indeterminat. "Ves a comprar un parell de pomes" (poden ser 4 o 8 o...).

El sufix -era permet designar les ‘ganes de fer una cosa’. Així, diem que tenim pixera ‘ganes d’orinar’, caguera ‘ganes de defecar’ o xarrera ‘ganes de xarrar’. A les Illes, tal sufix s’utilitza moltíssim, fins al punt que diuen que hom té casera ‘ganes de casar-se’; que el temps no té ploguera ‘sembla que no plourà’; o fins i tot podem llegir dormiguera ‘ganes de dormir’



El sufix -er permet designar un col·lectiu o conjunt de coses ("en aquella platja vam trobar-hi un genter, exagerat, tant que era mal d'aguantar i vàrem partir de tot d'una") o una gran quantitat ("hi ha un fumer que no es pot ni respirar!", "tants de nins, feien un renouer!") i, per extensió, també com a intensificador de sensacions (quin guster! quin maler!)


Reproducció de la senyera de Jaume I que es troba a l'Ajuntament de Palma
i ocupa el lloc de la que es va cremar en un incendi l'any 1894. Sortia en solemne processó cada 31 de desembre
Extret de bibiloni.cat




 

Articles definits
(nota: a Mallorca també apostrofen:
sa hora = s'hora, es home = s'home)
El: es (es carro, s'oratge)
La: sa (sa carretera, s'aigua)
Els: es/ets (ets homes, es collons) (ets quan comença en vocal)
Les: ses (ses al·lotes)
En masculí i després de la preposició "amb": so (hi anirem amb sos camions plens)
(nota: al poble de Pollença no "salen", empren l'article "eu"/"u" i "la": u carro, la dona) 
(nota: els articles EL i LA sí que són d'ús habitual per tot Mallorca, per alguns casos. Coses que són "úniques" -la mar, el cel, el rei, la Seu-, temporals -tot l'any, l'any que ve-, les hores -la una, les dues-, cardinals -la dreta, l'esquerra-, així com en multitud de frases fetes) Més informació aquí, aquí (pàg 223) o també aquí



Articles personals
En i Na (en Pere i na Lola, no s'empra "el" i "la" com al Principat)



Expressions
"Què noms?": com et dius? (Jo nom Víctor)
"d'on te diuen?" (de quina "casa" ets?)
"Ja ens direm coses"/ "Ja em diràs coses" (o, modernament, "ens diem coses", que és erroni ) ja ens telefonarem/comunicarem-com-sigui (quan sigui el moment). A vegades és només una manera d'acomiadar-se, sense realment tenir la intenció de dir res a curt termini.
"me fa por que...": "ves que no..." (construcció per a formular hipòtesi)
"se coneix que": se diu, se comenta
"no se'n va témer": no se'n va adonar
"compta que": mira/tingues en compte que -fins i tot-
"no en faig comptes": no ho tinc previst, no ho espero
"saps que n'és de X allò!" (X: gros, petit, beneit... el que sigui): Construcció per a expressar importància / emfatitzar; en comptes de dir "aquell home és molt gros" es diu "saps que n'és de gros aquell home"
"sé cert":
"Quin berenar!": quin jardí, quin merder, quin panorama, quin "marron"!
"Tira-tira" (xino-xano): a poc a poc però sense aturar-se
"Mitjo-mitjo": mig mig
"Fer un pixo": pixar
"Un temps": fa molt de temps (un temps tenien moltes de terres, però s'ho van anar venent tot)
"Fort i no et moguis": amb ferma decisió, sense rectificar, obstinadament (peti qui peti)
"Per hom": per a cadascú (de botifarrons, bastarà que en comprem un per hom)
"A lloure": en llibertat, sense subjecció / abandonat, sense vigilància / solt, separat dels altres, al seu aire
"Tenir un endarrer" / "Estar/Anar endarrer": (amb) desig insatisfet. Tenir pendent. Anava endarrer de trobar-ne un d'aquests de fa estona.
"Li ve just": amb prou feines, amb penes i treballs. Va tenir un accident i ara li ve just caminar. 



 
Melicotó.com

Frases fetes 
Fer-ne una com un cove (covo) : fer-ne una de molt grossa
L'ase li va dir orellut a n'el porc: no veure els mals propis
Dels collons d'un en poden penjar a l'altre: tant un com l''altre no valen per a res / són iguals
Té més ulls que un covo d'alatxa
Avui no hem fet darreria
Té un bart a sa cara i una bua a sa cama
Amolla-li a na turca
Tens s'ànima de cadafet
M'eixuc ses mans amb so cànom de clau (o cànyom)
No me'n vol donar es net.
Dur ses ombres mortes
No podem dir mal del dia fins que passat sia
Qui té terra, té guerra.
Ses errades des metges sa terra les tapa
Qui barata es cap se grata.
Li falta una brusca (està tocat del bolet)
La porta oberta de pinte en ample (de bat a bat, obert completament)






Pronúncies 
És molt habitual a Mallorca sentir que hi ha sons que canvien de lloc (això en fonètica s'anomena metàtesi). Sobretot passa amb la r, que té molta fluïditat i canvia de lloc. Així es pot sentir: prebe, preda, pradí, fradí per pebre, pedra, padrí i fadrí.

També es produeixen canvis:
- u per v: diven, caven, riven, beven, povet,
, tal com passa en algunes zones del valencià o del nord-occidental
- Són molt comuns les assimilacions vocàliques o (harmonitzacions vocàliques) jonoll, moló, cotxo, homo,

ciuróaigo 
 
També s'afegeixen lletres:
poval covent

O es lleven lletres:
agulla


AFEGIR:

Estimbori
Safrester
He omplit es cossi d'aigua
Una xícara de cafè
Duu una mala rafelina. Aqueixa té rafalina
Una pipida
Un xuparil·lo
Poma!
Banastre!
Ha posat el dimoni damunt el caliu del braser
La mà de moro
La panxa de moro
Compra un quart de baldana
Pom (molta gent de Mallorca no diu col amb pom, sinó colflori. Fes-ne la prova i demana si els agrada el pom arrebossat o la truita amb pom)
Te pegaré una baculada
Anar a becoll
Bubota
Una i oli!
S'ha fet un nyanyo
Va prendre ets atapins
S'ha tirat a la vida beiaca (o beica)
Alatxa
Mala alatxa

34 a 1:

Anònim ha dit...

Cuioxot: Pernil salat

Aina Cànaves Bauçà ha dit...

He trobat a faltar les paraules pitxer i torcaboques.

Bon article!

Ao-Chan ha dit...

No he trobat sa paraula "arrabatar" (no t'arrabatis a sa paret que t'embrutaràs!). No sé si està ben escrit, no ho he trobat amb aquest signiricat. Quan vaig estar a Tarragona estudiant filologia (res, un curs) el professor no va conéixer la paraula, va ser curiós!

Anònim ha dit...

Jo recordaria, i que més d'un gonella en prenés nota, que en català mallorquí també utilitzam els articles literaris per determinades paraules: les hores (la una, les dues...), paraules relacionades amb la religió (l'església, l'altar, l'orgue, el rector, el cel, l'infern, el dimoni...) i per la mar; així com per coses respectades (el rei, el papa, el bisbe...).

Perdonau sa classificació, no som filòleg i me l'he inventada un poc. Salut!

Anònim ha dit...

Com aleman que ha estiugat tota sa vida aqui, m´agradaria afegir:
URO: expresio d´us variable per demostrar admiració o sorpresa (cotexe guapo, un gran doi)
CATALINA: Per fer corre me sa moto (una Variant per expenple) se ha de canviar la Catalina ... sempre pensava que havies de canviar de al.lota (pot ser grassa i per aixo sa moto no agafaba els 100) ... pero no, es sa relacio de transmisio (piñon en castellano)
Saludos MN

Anònim ha dit...

Hola, bon recull!
Si puc fer una aportació veig un error en la paraula menestral, que vol dir artesà, per ser un veterinari la paraula indicada és manescal ;)

maria del carme Castro ha dit...

Crec que heu deixat sa paraula més mallorquina de totes: "UEP", que es sa forma de saludar. Uep com estàs? Hola com estàs?

Anònim ha dit...

Bones, pes meu redol deim "mengo" a un esquerrà de ma o de peu. En Messi es mengo, per exemple. I no a un que tengui sa cama o es braç més curt. Bon recull, hi podriem incorporar: caliportal, es "me cagon" lo que sigui, obrar (un animal, fer una feina), fotre, no m'ha llegut, cantar ses quaranta, fort i no et moguis, ...

Un amic d'aquí i d'allà ha dit...

Ets tan freak com crack, i encara crec que hi pots afegir:

ser triat

trui o trull (no en el sentit de renou, si no de qualsevol cosa: he arribat tard pq tenia truis). Com a forma de no dir algo que no vols acabar de dir, sovint, per cert.

bessons: fruits secs (informa't millor de si cal que siguin de bossa, pelats o no o quan es que es diu)

pq poses colgarse o poma al 3r nivell? per mi serien del 1r!

pasterejar: segons diccionaei, Fer pactes, contemporitzar, per motius més o menys blasmables. Aquest, quan li convé, pastereja amb qualsevol. nivell extra x mi

téntol diria q va amb accent tancat.... ho vaig demanar molt en el seu dia ;)

Anònim ha dit...

Y. Bobo'

NBlanc ha dit...

Hola,

m'ha agradat molt i he rigut una estona.

Només una cosa Vessa: mandra, jo diria que és versa i no vessa ;)

Bona feina!
Salut

anna ha dit...

Boníssim! He trobat a faltar "empagueit" que crec es tímid/vergonyós no?

Curri ha dit...

Faltes paraules com tassó i calçons. Són dues paraules que no aconseguia que entenguessin quan vivia a Catalunya. També paraules com moix, horabaixa, "ser poma" (allà diuen ser bleda), toqueboques... I la pronunciació de "verd" (/vƏrt/) també. Hi ha més, però ara no m'enrecord...
Ah, i "patatilles", que només es diu a Mallorca i a Vigo, curiosament ;)

NBlanc, versa i vessa és lo mateix. Depén d'on siguis pronuncíes d'una manera o de l'altra:
VERSA f.:
V. vessa.
Fon.: vέ̞sə (mall., men.); vέ̞ɾsə (Campos, Porreres).
http://dcvb.iecat.net/

Anònim ha dit...

Bessi=orinal

nando ││││ ha dit...

Moltes gràcies a tothom pels comentaris i les aportacions. Crec que les he afegides totes!

Anònim ha dit...

Canterano crec que es un castellanisme perquè s'empra igual en castellà a tota la península.

Anònim ha dit...

Si menjam "pamboli" hem d'haver de menester sa citriera! (oliera, setrill, "aceitera")

JOAN BARCELO TOUS ha dit...

Bon recull!!

Crec q hi falta "foraster": 1 castellà (idioma) 2 Espanyol de fora Mallorca (que no xerra Català) 3 Despectiu per un Mallorquí que xerra foraster.

Adrover ha dit...

Molt bon article!!

No se ben be com s'escriu correctament, però a sa banda de Felanitx (no se si a altres pobles també) s'utilitza xítxeros o estrigessons per referir-se a nes pèsols, per exemple, una panada de carn i estrigessons o una panada tota sola domes amb estrigessons.

Rafael Serra Fuster ha dit...

Podrien ser hi
Qualque, qualcuna: alguna.
Trempar: amanir
Rot: erupte.
Amollar: deixar anar.
A lloure: lliure, o a la vista.

Laura Palau Nadal ha dit...

Molt bon recull!!


També he trobat a faltar "embrutar sa marrana", mumare i es meu padrí que eren de Santanyí deien molt "no embrutis més sa marrana", que en castellà seria com un "no la líes más", o echar más leña al fuego :)

Cristina Gual Colom ha dit...

A sóller deim arrambar o atracar a sa paret jeje

Anònim ha dit...

Xerec, també utilitzat com a "mala persona" , "dolent". Quin nin més xerec, aquesta sobrassada és xereca.

Aina Mesquida ha dit...

Molt bon article. Enhorabona!!

mallorquina ha dit...

"Agranar" és el verb correcte per referir-nos al que els catalans peninsulars diuen "escombrar".

Anònim ha dit...

Mallorquina estudiant a Barcelona diu: Una de les paraules que falta és "prest", els catalans utilitzen "aviat"

Anònim ha dit...

Mecagon es clauganxos que aguantaven ses postetes d'es cagadero de Cristo!

Anònim ha dit...

Crec que totes les paraules dels comentaris ja surten a la llista

Unknown ha dit...

En falta una tan bàsica com s'aigo!!

AIGO = AIGUA

Molt bona recopilació.

Unknown ha dit...

Bàsic també es Pradí/pradina = Avi/àvia

Unknown ha dit...

Me'n vaig enrecordant de més.

Ciuró = Cigró
Ca/Cusa = Gos/Gossa

:)

Anònim ha dit...

Mecagon en aquesta página catalanista que vos pensau que es mallorqui ve des catala? Ja podeu ficarvos sa pagina pes cul panda de mentider falsats a mallorca xerram es mallorqui no es catala de mallorca putes pasrdal.

Anònim ha dit...

I es que diuen que son catalans de mallorca que sapigeu que me feis puta oi venuts de merda.

Palmesà ha dit...

Me pareix molt be aquesta recopilació.
Pero vull fer una pregunta, perqué a nes catalans vos costa tant dir Mallorquí? Si diguessiu Mallorquí en lloc de català de Mallorca mos tendrieu mes contents (independentment de si es un dialecte des català ).