Senglars radioactius, de Chernobyl a Alemanya 28 anys després

Photo: Alamy

Els senglars que vaguen els boscos de l'est d'Alemanya són considerats una exquisidesa, la qual cosa els converteix en presa de caça.

Però segons la Secretaria de Medi ambient de l'Estat de Sajonia, un de cada tres senglars té alts nivells de l'element radioactiu cesi 137 i no és apte per al consum humà.

L'origen de la seva contaminació sembla estar a més mil quilòmetres de distància, a Ucraïna.

Segons els experts, el material radioactiu hauria arribat a la regió saxona després de l'explosió del reactor nuclear de Chernobyl el 1986.

El vent i la pluja es van ocupar de transportar-ho a través d'Europa.

El cesi 137 va romandre, mentre altres elements més volàtils, o amb menys persistència, van desaparèixer.

D'acord als experts, els senglars són especialment vulnerables perquè furguen el sòl a la recerca de menjar i s'alimenten de fongs i tòfones que emmagatzemen radiació. Però aquesta dieta depèn de la temporada. Per això els nivells de radioactivitat fluctuen durant l'any. Des de la tardor a la primavera és especialment alt.

En canvi, "a la primavera i estiu tenen una dieta principalment vegetariana; mengen en els camps de cereals i de blat de moro", li va dir al diari alemany Bild Steffen Richter, president de l'Associació Estatal de Caçadors de Sajonia.

Test obligatori

Els caçadors han de fer obligatòriament el test de radiació a tots els senglars que maten. "El govern de l'estat va formar una xarxa de vigilància a la regió des de 2012, perquè aquí va ploure després del desastre radioactiu", va explicar Richter.

Els cadàvers que excedeixen el límit de seguretat de 600 becquerels (les unitats que mesuren l'activitat radioactiva) per cada quilo han de ser destruïts, i així ho explica l'organisme mediambiental estatal a la seva pàgina web. Per compensar als caçadors, les autoritats paguen el cost de l'eliminació dels cadàvers contaminats.

Els experts estimen que, amb els nivells de cesi 137 que encara es detecten, el problema durarà molts anys. Aquest element radioactiu és perillós perquè és de llarga durada i viatja fàcilment a través de la cadena alimentària, sense deixar d'emetre partícules durant segles. Per això, el seu efecte en el medi ambient pot ser de llarg abast.

Traducció feta pel CEDAT de la URV des d'Eco-Sitio (04 de setembre de 2014)

+info:
http://www.spiegel.de/international/zeitgeist/a-quarter-century-after-chernobyl-radioactive-boar-on-the-rise-in-germany-a-709345.html

http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/germany/11068298/Radioactive-wild-boar-roaming-the-forests-of-Germany.html
   
http://www.theverge.com/2014/9/1/6094275/germany-saxony-wild-boar-radiation-chernobyl

http://www.foxnews.com/world/2014/09/02/radioactive-boars-reportedly-roam-germany-forests/

Convé recordar-ho

Ara mateix, els heroics treballadors -els que queden- a Fukushima (l'actualització dels kamikazes?) intenten evitar el desastre.
Però això també va passar a Vandellòs l'any 1989. Ni en fa tant, ni és tant lluny.

Ara sembla que sigui un conte imaginari, però no. Era real, és real.
El reactor Vandellòs I va patir un incendi (provocat per un petitíssim accident: es va trencar un coixinet) i el resultat, com al Japó, va ser que es van quedar sense refrigeració. 19 d'octubre del 89, Vandellòs. I la temperatura anava augmentant. El nucli ens amenaçava de fondre's.

Val la pena llegir els testimonis de l'època. Sobretot el d'aquest bomber. La ignorància i l'ocultisme regnava (i regna) en aquests assumptes. Van arribar allà i ni sabien què feien, fins que "va aparèixer un home amb bata blanca, barba i ulleres, que encara veig, i ens va dir que el foc no importava, que anéssim a treure aigua, que el reactor se nos va, literalment"
"Tots els que érem allà teníem molt present el que havia passat a Txernòbil i a partir d'aquell moment sabíem que si fracassàvem no se n'anava en orris una indústria, sinó part del territori de Catalunya". "La nit més llarga", sota una "pressió psicològica fortíssima". Però ens van poder salvar.

Sinó, el resultat de l'abast hagués estat aquest:






I tot, per herència de franco i els seus deliris militar (o per què us pensàveu que es van fer les nuclears?)



No cal ni dir que l'statu quo no es toca i que, després d'allargar-ne la celebració del judici més de 10 anys, les elèctriques en van saber sortir indemnes. I encara volien tornar-lo a obrir!!!!

Ah, però no patiu! Que encara hi ha feina! Porten vint-i-dos anys treballant en el desmantellament del reactor. De fet, el desmantellament ha requerit gairebé 6.000 llocs de feina ("llocs de feina, punyeta!"). El nucli encara s'ha de deixar sense tocar-lo uns 25 anys. El 2028 es començarà el desmantellament definitiu de la central, que durarà uns cinc o sis anys... en total uns 45 anys desmantellant-la... o sigui que queda feina per a estona.


Les preguntes són:
Realment, cal?
Si hi comptem tot el que suposa la gestió (de la seguretat i) dels residus (per a dos-cents mil anys!), surt gaire a compte això?
I, si som al segle XXI, no hi ha alternatives amb menys riscos?

Un enllaç molt bo i complet del fet
http://www.xtec.cat/centres/e3007221/v/2incid.htm

I una altra web que recopila informació:
http://20anysvandellos.wordpress.com/

.

Cementiri permanent

Fa uns dies vaig veure aquest documental: into eternity.

Finlàndia, amb 5 milions d'habitants actuals... té 2 nuclears en funcionament (bé, 2 plantes i 4 reactors, serien 4 nuclears) i no n'ha tingut mai abans cap altra. I fan un cementiri permanent per als residus que hi han produït.
Acció responsable, perquè bé se n'ha de fer qualque cosa dels residus ja existents. La incoherència del cas és que segueixen produint-ne, sabent el què costa tractar-los. Dic tractar-los per a no dir amagar-los, enterrar-los, ocultar-los. Precisament, el projecte es diu Onkalo, que vol dir amagatall en finès.


La incoherència és major perquè, ara mateix, hi estan construint la única nuclear que s'està construint ara per ara a l'Europa occidental (no sé si a l'iran o a corea del nord en fan cap altra). Ho fan al mateix lloc on ja n'hi havia una i on, molt em temo, també s'hi fa el cementiri permanent: Olkiluoto. La nova es dirà Olkiluoto 3 (i 4, que ja posats en fan 2).
Val a dir que no se n'havia fet cap en 30 anys en tot Europa. I bé, es veu que és un èxit. De fet, de moment, ja han doblat 2 coses:
- el temps de construcció previst (s'havia d'acabar el 2009 i ara diuen que fins al 2013)
- i el pressupost 2 vegades.

Que per què fan una nuclear a Finlàndia? La història, resumida és:
- A Finlàndia hi ha molta empresa paperera que consumeix una gran quantitat d'energia i la vol com més barata millor.
- Un grup paperer sap que la nuclear la paga el papa, o sigui, el govern. Per tant compra el 60% de la companyia elèctrica finesa, TVO.
- Aquesta TVO demana de fer una nuclear a l'empresa Areva (100% titularitat estatal francesa) (o l'altra li ofereix, tant se val)
- Areva / l'estat francès vol rellançar el seu producte estrella, les nuclears de 3a generació (s'haurien de dir de 4a, perquè als 80 ja en van fer una 3a generació que va acabar en fracàs) i amortitzar les dècades d'inversió en investigació militar nuclear. Per això l'ofereixen -al preu que sigui- a un preu irreal: 2300ME. Així, si surt bé, serà un aparador magnífic i un exemple per a estimular a altres països a comprar-los-hi més nuclears.
- El 2002 s'arriba a un acord per a que Ollkiluoto 3 comenci el 2009.
- El 2008 ja es diu que de 2009 res, que 2012. Ara ja diuen 2013.
- Ah, i del preu que vam dir, "on dic dic dic Dídac": ara 5000ME
... i ja veurem on va a parar tot.



El que més m'esgarrifa, però, és el COM (o, més aviat, la COMparació). Perquè tu veus el documental, on parlen amb els responsables finesos dels temes nuclears i els veus gent seriosa. Gent responsable. Gent que no amaga res per tal de tapar al seu partit o conservar el càrrec. Gent que, si ha de dir que no, diu no. I que, si ha de dir que sí, diu sí. I si no ho sap o no n'està segur ho reconeix.
(mòde irònic "on") Com els espanyols vage (/mòde irònic "off"). Els espanyols no fan tallar la gravació per amenaçar el periodista.
Els espanyols no fan el fanfarró obviant la realitat (enfotent-se'n!) només per orgull o partidisme.
Jo veia aquella gent responent al documental i pensava: què hauria respost aquí X? (substituïu X per qualsevol polític espanyol). I els dirigents de les nuclears d'Ascó i Vandellòs... respondrien igual?
La resposta, evidentment, ja la sabia. Primer ho amagaran, després (quan una entitat "ecologista" ho denunciï) ens diran que res, que no ha estat res, 0'002 i prou. Al cap de poc acceptaran que eren 235.000. I al final, un CSN comprat, interessat i indulgent dirà que havien estat 409.000.000 (quatre-cents nou milions de becquerels bq), però que no passa res.
Mentir, a l'estat espanyol, és gratis per a depèn qui.

Per això m'espanta l'energia nuclear. No hi crec (no la veig viable) per la perillositat, per la ineficiència, per la insostenibilitat del cicle i pels residus. Però m'espanta, no per l'urani ni per res immaterial, sinó per la seua gestió. Perquè la química és (gairebé) exacta. Però la gent no. I depèn quina gent m'ofereix molt poques garanties: els espanyols, els que menys (sobretot ara, que diuen que no tenen complexos).

I sí, aquí reconec que molts catalans tenen mentalitat o manera d'actuar d'espanyol. Es veu que això s'empega (es contagia), o que "el tracte fa el parentiu" ("del roce nace el cariño" en català). El fet és que a Ascó no fan gaire bons exemples de bona gestió. O fan exemples: però d'espanyolitat.


I això em fa pensar. Si el cementiri """temporal""" ja s'està fent com està fent: d'amagat, desinformant, dient una cosa i l'endemà negar-la, sense cap full de ruta, sense cap criteri tècnic (o, pitjor, manipulant els criteris tècnics), amb amiguismes, encolomant-lo com es pugui...
Costa d'imaginar com seria (fer) un cementeri permanent amb aquesta gent. O no.

Per tant, hi ha dues opcions: independència o independència amb la clausura de les nuclears. I, ja ho sabeu, jo em quedo amb la segona.



Ah, això és l'enllaç a la web de l'empresa que fa el cementiri permanent aquest, d'on es va traure les imatges el del documental. Impressiona. No sé com hauria de ser el el cementiri que s'hauria de fer a frança, amb 53 reactors en actiu i 12 desmantellant-se. Però fa por.