Carta de la ANLL a l'Ajuntament de Calders i resposta

Suposo que aquesta entitat també ha degut enviar aquesta mateixa carta a tots els ajuntaments de la Franja de Ponent i del País Valencià on hi passa el cas contrari.

Sempre vetllant per la llibertat, aquests...

Resposta:

Asociación Nacional por la Libertad Lingüística

Sr. Pablo Yánez González

C. Infanta Mercedes 105, 2º 1ª

28020 – MADRID

Cher Monsieur:

Répondant à son écrit de date 10 de janvier, rentré à la mairie de Calders le 7 de février, avec nº 181, je veux lui remercier avec sincérité l'observation que nous fait en référence à la page web de Calders et au fait de que seulement soit en catalan. A la fois, je profite pour excuser le délai en répondre mais je regrette de ne pouvoir avoir le temps libre que vous disposez, pour ce que je voie.

Effectivement, il a toute la raison qu'est un déficit de cette page web le fait que seulement ont la puisse lire en catalan, laquelle d’autre fois je lui dissait que nous l’avons toujours actualisé et mis au jour. Le fait de que le catalan soit l’idiome normal et usuel à notre commune et à notre pays nous a fait oublier qu'il peut y avoir beaucoup de gens d’autres pays du monde, comme est maintenant son cas, en qu'ils soient spécialement intéressés en sachant le jour à jour de toutes les activités que se réalisent en une commune de peu plus de 900 habitants. Cet intérêt nous contente et nous satisfait énormément pour le fait que toujours il y a quelqu'un au monde qu'a le temps pour pouvoir et vouloir connaître notre village.

Lui demande mes excuses pour ce fait de ne avoir eu en égard que gens comme vous que, pour ce que je voie, seulement savent et ils utilisent un unique idiome, ils ne peuvent pas utiliser en des autres idiomes alternatifs aux originaux n'importe quelle page web du monde. C'est réellement un manquement intellectuel le fait que au XXIème siècle ne sachions pas différents idiomes pour nous pouvoir communiquer avec le reste du monde. Je même dois lui manifester mes limitations idiomatiques et, pour ce motif, je lui écris en français puisque cet idiome le connaît moyennement, pas avec le niveau et la sécurité qu’on voudrait, à l’égal qu’il me faut avec l'espagnol et l’anglais.

Comment qu'envisage que sa observation est partiellement réussie et comment que ne doute pas que ses égards les fait avec amplitudes de regardes, ouverture intellectuelle et beaucoup de capacité pour comprendre les interrelations humaines, du langage et sociales qui se donnent à l’Europe du XXIème siècle et ne pas, je en suis sure, depuis d’une vision de supériorité, intolérante ou imposition coloniale, aujourd'hui même je demande aux techniciens de la page web de notre mairie qu’ils fassent budget économique et validation technique de la possibilité de mettre links de traduction automatique au galicien, anglais, espagnol, basque et français, idiomes minimums et indispensables qu'autant vous pour le temps qu'a en pouvoir naviguer pour le réseau, comme moi même pour la responsabilité qu'ai, ainsi que toute la population devraient connaître pour pouvoir aller par le monde et pouvoir se communiquer avec quelqu’un.

Tandis que attendons pouvoir disposer de ces traductions, que donneront plus diffusion et intérêt à notre page web, on peut diriger ses recherches directement au traducteur que le service “google traductor” déjà offre depuis beaucoup d’années, en attendant que le même lui soit d’utilité.

Je lui remercie de nouveau ses observations et je profite l’occasion pour lui donner mes salutations avec amitié.

Jaume Perarnau i Llorens

Mairie de Calders

Calders, le 24 février du 2011

Traducció:

Asociación Nacional por la Libertad Lingüística

a/a Sr. Pablo Yáñez González

C. Infanta Mercedes 105, 2º 1ª

28020 – MADRID

Benvolgut Sr.:

Responent al seu escrit de data 10 de gener d’enguany, entrat a l’ajuntament de Calders el dia 7 de febrer i nº de registre d’entrada 181, vull agrair-li sincerament la observació que ens fa referent a la pàgina web de l’ajuntament de Calders i al fet de que solament estigui en català. A la vegada aprofito per excusar-me pel retard en respondre’l però lamento no poder tenir el temps lliure que vostè, pel que veig, disposa.

Efectivament, té tota la raó que és un dèficit d’aquesta pàgina web el fet que solament pugui llegir-se en català, la qual d’altre banda li he de dir que tenim sempre actualitzada i al dia. El fet de que el català sigui l’idioma normal i usual al nostre municipi i al nostre país ens ha fet oblidar que pot haver-hi molta gent d’altres països del món, com és ara el seu cas, en que estiguin especialment interessats en saber el dia a dia i totes les activitats que es realitzen en un municipi de poc més de 900 habitants. Aquest interès ens alegra i satisfà enormement pel fet que sempre hi ha algú al món que té temps per poder i voler conèixer el nostre poble.

Li demano disculpes per aquest fet de no haver tingut en consideració que gent com vostè que, pel que deduïm, solament saben i utilitzen un únic idioma, no puguin visualitzar en idiomes alternatius als originals qualsevol pàgina web del món. És realment una mancança intel·lectual el fet que al segle XXI no sapiguem diferents idiomes per poder-nos comunicar amb la resta del món. Jo mateix he de manifestar-li les meves limitacions idiomàtiques i, per aquest motiu, l’escric en francès ja que aquest idioma el conec mitjanament, no amb la fluïdesa i seguretat que voldria, a l’igual que em passa amb el castellà i l’anglès.

Com que considero que la seva observació és parcialment encertada i com que no dubto pas que les seves consideracions les fa amb amplitud de mires, obertura intel·lectual i sobrada capacitat d’entendre les interrelacions humanes, lingüístiques i socials que es donen a l’Europa del segle XXI i no pas, n’estic convençut, des d’una òptica de superioritat, intolerància o imposició colonial, avui mateix demano als tècnics de la pàgina web del nostre ajuntament que facin pressupost econòmic i valoració tècnica de la possibilitat d’inserir links de traducció automàtica al gallec, anglès, castellà, basc i francès, idiomes mínims i indispensables que tant vostè, pel temps que té en poder navegar per la xarxa, com jo mateix per la responsabilitat que tinc, així com tota la ciutadania haurien de conèixer per poder anar pel món i poder relacionar-se amb tothom.

Mentre esperem poder disposar d’aquestes traduccions, que donaran més difusió i interès a la nostra pàgina web, pot redirigir les seves cerques directament el traductor que el servei “google traductor” ja ofereix des de fa anys, bo i esperant que el mateix li sigui d’utilitat.

Li agraeixo de nou les seves observacions i aprofito l’avinentesa per a saludar-lo molt cordialment.

Jaume Perarnau i Llorens

Alcalde de Calders

Calders, 24 de febrer de 2011

.

Com compres les mandarines tu?

Noticia que es perd en la immensitat informativa de l'actualitat

El preu de les mandarines cau un 50% i els pagesos no cobreixen costos

Dels últims set anys, els productors de l'Ebre només n'han pogut traure'n beneficis a dos...

Els beneficis de les mandarines es reparteixen així. Del que paga el consumidor se'n va:
13% al productor
31% al comerç (majorista)
56% la gran distribució

Per tant, si volem tindre els camps bonics i treballats, mantenint la seua biodiversitat, que els pagesos puguin (sobre)viure i saber què (d'on) mengeu, ja sabeu què toca: compreu al mercat, a plaça, allà on sapigueu d'on ve el producte, feu-vos d'una cooperativa de consum (responsable) (la nostra associació de veïns també n'és) o compreu directament al pagès.
Que potser és més car? Potser (a vegades) sí. Però recordeu que per a que una cosa sigui més barata del que realment és hi ha d'haver una desigualtat o una injustícia (que mai no estaríem disposats a patir).
O quant et costaria a tu produir-les?



Ah! Mentrestant, el "Plan de Empleo Rural" (PER, creat pel PSOE per a comprar els vots fomentar l’ocupació agrícola, generar llocs de treball i, en definitiva, crear riquesa) segueix portant els nostres doblers a les grans possessions agrícoles del sud (i sud-oest) de l'estat. 25 anys de "cuento" que han portat Andalusia i Extremadura a ser les regions més pobres de l'europa comunitaria i amb les taxes de desocupació més altes. Clap, clap, clap; un aplaudiment.

.

Duc el dimoni dins jo

La Bíblia es va traduir al català al 1478 a València.
Això vol dir que el català va ser la tercera llengua moderna (o sigui, que no fos ni el llatí, ni el grec ni l'hebreu) a la que es traduïa la bíblia, després de l'alemany (1466) i l'italià (1471).

La inquisició valenciana va ser més tolerant i va deixar fer, però a la castellana, que 3 anys més tard va centralitzar el poder inquisitorial, no li va fer ni mica de gràcia. I no va ser tant pel fet de ser en català, sinó per no ser en llengües clàssiques, ja que volien monopolitzar la interpretació de la bíblia, i en ser en llengua vulgar, donava al poble accés directe al llibre sagrat.
Com el Wikileaks de l'època, vage.

I com que "a grans mals, grans remeis", tot va acabar a la foguera. Com a Xàtiva. Tot cremat. Bíblies, posseïdors i editors, tots rostits. No van parar fins que no en va quedar cap ni una -ni un-. I n'hi havia 600...
Les escenes de violència van ser extremes, com en d'altres capítols de la inquisició (a Palma, de la seu de la inquisició, en deien la Casa Negra). I l'objectiu -seu-, acomplert.
De fet, en van exterminar tot rastre fins al punt que es va arribar a dubtar de si la Bíblia Valenciana havia existit mai o si era una llegenda.

O sigui que, per desgràcia (una altra, i ja en van...), ens vam quedar sense una obra cabdal de la nostra cultura, que era una fita i -podia haver estat- un referent.
De tot plegat només en resta un full (a la Hispanic Society de Nova York). I, sense saber si és una coincidència amb molta conya, un missatge premonitori macabre o que el destí se'ns rifa i es rabeja amb nosaltres, resulta que és un full del llibre de l'Apocalipsi, en què s'esmenta el pitjor racó de l'infern: l'estany de foc.






















Res, que ja sigui per naps o per cols, sempre ens toca el rebre.


Ah, ara l'alcoià Silvestre Vilaplana ho ha novel·lat (suavitzant-ne qualcuns episodis documentats "que, de tan violents, podien semblar poc creïbles"). L'ha titulat, com no, "L'estany de foc", editat per Bromera.

.

Futurs i voluntats

A tomb del cas de na Saïda, una traductora marroquina condemnada per haver denunciat a un guàrdiacivil que la va insultar (aquí un resum de la història), em ve al cap la facilitat que tenen qualcunes persones per a les llengües, i la incapacitat, en canvi, que hi tenen unes altres.

Jo tampoc no demano que tothom sigui així. És exagerat.

Però un mínim d'interès i d'empatia sí. Com aquesta nord-americana. Simpàtica, a més. Tant que l'han fitxat per a un programa de ràdio.

I sort, encara, de gent de fora (famosa) que ens ajuda a reforçar l'autoestima i encomanar actituds positives, com en Viggo Mortensen, que va parlar en català a l'entrega de premis del festival de cinema de Sitges 2009.

Tot és voluntat. Però és difícil que ningú (de fora) en tingui la voluntat si no hi veu la necessitat ni ningú (d'aquí) la hi encomana.

Però és que, sinó, acabarem com aquest anunci de wolkswagen, on el català és una cosa remota, "un reducte folklòric" (Fuster dixit) que ningú no coneix.

Perquè aquest vídeo gal·lès d'un hipotètic futur no gaire llunyà de la llengua gal·lesa no fa gràcia. Gens.

.

La cançoneta de les lletres conegudes (i avorrides)

Fragments extrets de l'article de l'sport Àger: Las raíces de Rosell
(tot i que podria ser de qualsevol altre, perquè és una cosa que ve de llarg)

alguna anécdota de adolescencia del presidente en ciernes

añade risueño

son una familia con mucho abolengo

Neus Camperola, la simpática y pizpireta propietaria del bar

pero había una condición para que pudiéramos ir: nos tenía que acompañar ‘mosén Jaume. Él se encargaba personalmente de guardar las buenas maneras y evitar las tentaciones


(deixant de banda l'últim cas, que només és per aprofitar per recordar com, embolcallat amb aquest llenguatge del segle d'or del castellà, ens van intentant transmetre un pensament també molt de l'època, molt de de cinturó de castedat)

Aveam, ja sé que no domino el llenguatge vuitcentista (ni anterior) de la llengua castellana ... però és que ho trobo abusiu... i és l'sport! Imagina l'abc o el mundo.

I -hi torno- ja sé que a mi em sona a extravagant i rebuscat perquè no la domino. Però no és només això.
Ara intenta suposar-te el cas contrari (perquè en català sí que no ho domina ningú) i que fos en català l'article en que es fes servir paraules tan conegudes o d'ús tan corrent com: "en embrió", "rioler" /"jocund", "de l'avior", "esparpillat"/"eixorivit" (equivalents dels exemples anteriors castellans).
Això en un article teòricament generalista i dirigit a un públic que, precisament, no fa el segon cicle de teoria de la literatura.

Ho has imaginat? I la resposta dels lectors? Sí, efectivament: directes a la jugular. Llengua artificial, imposat, no hi ha déu que ho entengui...

Però, al contrari, en castellà s'accepta (tot i que la gent també és plenament capaç de distingir que no és un llenguatge habitual). Per què?
Idò perquè està consolidat. La gent en castellà diu "ah, això no ho sabia, què ric que és el castellà!". En el mateix cas però en català la gent, en canvi, diria: "Ho veus? El català està antiquat, no s'adapta ni té respostes per al món modern" i [sobretot! aquesta és la perla] "au calla! però si això no ho diu ningú!".

Diferències de tindre un estat al darrere (i una actitud que n'és conseqüència, sabedora de ser una cultura/llengua/potència consolidada i no dubtar mai de tu mateix), o no tindre'l (i generar dubtes a cada passa, discutir l'estàndard com el color de la corbata i saber que tens un gegant afamat rere teu que se't vol cruspir a cada segon).