dimecres, 17 de setembre de 2014

Senglars radioactius, de Chernobyl a Alemanya 28 anys després




Photo: Alamy

Els senglars que vaguen els boscos de l'est d'Alemanya són considerats una exquisidesa, la qual cosa els converteix en presa de caça.

Però segons la Secretaria de Medi ambient de l'Estat de Sajonia, un de cada tres senglars té alts nivells de l'element radioactiu cesi 137 i no és apte per al consum humà.

L'origen de la seva contaminació sembla estar a més mil quilòmetres de distància, a Ucraïna.

Segons els experts, el material radioactiu hauria arribat a la regió saxona després de l'explosió del reactor nuclear de Chernobyl el 1986.

El vent i la pluja es van ocupar de transportar-ho a través d'Europa.

El cesi 137 va romandre, mentre altres elements més volàtils, o amb menys persistència, van desaparèixer.

D'acord als experts, els senglars són especialment vulnerables perquè furguen el sòl a la recerca de menjar i s'alimenten de fongs i tòfones que emmagatzemen radiació. Però aquesta dieta depèn de la temporada. Per això els nivells de radioactivitat fluctuen durant l'any. Des de la tardor a la primavera és especialment alt.

En canvi, "a la primavera i estiu tenen una dieta principalment vegetariana; mengen en els camps de cereals i de blat de moro", li va dir al diari alemany Bild Steffen Richter, president de l'Associació Estatal de Caçadors de Sajonia.

Test obligatori

Els caçadors han de fer obligatòriament el test de radiació a tots els senglars que maten. "El govern de l'estat va formar una xarxa de vigilància a la regió des de 2012, perquè aquí va ploure després del desastre radioactiu", va explicar Richter.

Els cadàvers que excedeixen el límit de seguretat de 600 becquerels (les unitats que mesuren l'activitat radioactiva) per cada quilo han de ser destruïts, i així ho explica l'organisme mediambiental estatal a la seva pàgina web. Per compensar als caçadors, les autoritats paguen el cost de l'eliminació dels cadàvers contaminats.

Els experts estimen que, amb els nivells de cesi 137 que encara es detecten, el problema durarà molts anys. Aquest element radioactiu és perillós perquè és de llarga durada i viatja fàcilment a través de la cadena alimentària, sense deixar d'emetre partícules durant segles. Per això, el seu efecte en el medi ambient pot ser de llarg abast.

Traducció feta pel CEDAT de la URV des d'Eco-Sitio (04 de setembre de 2014)