dimarts, 10 de setembre del 2013

Biomasses garriguenques



El cap de l’Executiu ha inaugurat la planta Termosolar Borges, la primera del món que combina energia solar i biomassa

(retocat)

A Borges Blanques (Les Garrigues, Lleida) han inagurat una planta termosolar + biomassa de 25 MW que ocupa 96 ha de superfície.


"L'empresa està participada en un 47,5 per cent per Abantia, un 47,5 per cent per Comsa EMTE i un 5 per cent per l'Institut Català d'Energia.
La termosolar ha suposat una inversió de 153 ME ( inversió per a la qual es va demanar un crèdit de 99 milions a 19 anys al gener) i dóna feina de manera directa a més de 30 persones.
La biomassa s'obté de boscos situats a una distància d'entre 50 i 100 quilòmetres al voltant de les instal·lacions. En total està previst que se'n cremin 85.000 tones l'any, un sistema de generació elèctrica que s'activarà durant les hores de menys radiació solar i a la nit, i que confereix a la planta el seu caràcter únic, ja que no hi ha cap altra al món que aprofiti la infraestructura combinant aquest sistema amb l'energia solar.
En total, compta amb 2.688 col·lectors cilíndric - parabòlics (de 5,5 metres de diàmetre i 12 metres de longitud cadascun) repartits entre les 96 hectàrees de superfície, uns panells que s'orienten automàticament i per control informàtic en funció de la radiació solar, escalfen fins a 393 graus l'oli i el condueixen, al llarg de 30 quilòmetres de canonades, fins al bloc tèrmic en el qual l'aigua es converteix en vapor i activa les turbines.
La inauguració oficial ha estat presidida per Artur Mas, la mateixa autoritat encarregada de la col · locació de la primera pedra el 19 de març de 2011, i l'han acompanyat el president de Termosolar Borges, Joan Gummà.
Mas ha destacat el "coratge " dels impulsors de la central termosolar i la seva capacitat visionària, per entreveure en aquest model de negoci grans possibilitats de desenvolupament. Gummà, per la seva banda, ha destacat l'esforç inversor i ha agraït el suport financer de les entitats bancàries".


A la comarca de les Garrigues (molt poca població -20.000hab- i una densitat baixíssima -10 pics menys que a Mallorca o a Cat.-) hi ha encara molt de conreu (65% de superfície, quan la mitjana catalana és del 34%), molt i, en canvi, molt poca massa forestal. Els conreus, a més són bàsicament olivera (el poble d'Arbeca, d'on són les olives arbequines, pertany a les Garrigues) amb més del 50% (clicar a baix, i apareixerà el gràfic) del total de conreus i també, sobretot, conreus herbacis, amb un 25%. S'ha de destacar també que hi ha molt poc regadiu (que són els conreus que donen més biomassa, clar).


O sigui que, a diferència del sol (és una de les comarques amb una radiació solar més intensa), la disponibilitat de la biomassa local potencial no sembla que pugui ser gran cosa.

És a dir, sense saber-ne gaire ja se t'aixeca la cella de com pot anar la cosa.
I clar, si, a més a més, et diuen que no és la única i que també  s'hi instalaran d'altres plantes... no ho acabes de veure clar.
Es veu que només aquesta planta ja diu que consumirà 70-85.000t de "biomassa". Tones que els estudis demostren que no es poden fer ni a la Noguera (apartat "conclusions de la biomassa potencial"), comarca amb una precipitació més quantiosa -sobretot al nord, que és prepirineu-, molts més boscos, més conreus de regadiu i, sobretot, una indústria de primera transformació de la fusta que -se suposa- pot aportar-hi la meitat de la seva biomassa potencial total, unes 42.00 de les 76.000t "possibles". De fet, un estudi similar fet per a la zona Ribera d'Ebre + Priorat també diu que allà (amb un perfil més similar a les Garrigues però molta més extensió) només s'hi podria arribar a produir, en el millor dels casos, 33.000t de biomassa.

O sigui que si la planta de les Borges arriba a cremar tantes tones... llenya dels conreus de la zona segur que no serà. De moment ja fa temps que va (legalment des d'abans d'acabar el 2012) (res a veure amb el període per poder-se acollir a les primes/subvencions del Ministerio, malpensats) i per la zona em diuen que no s'ha extret res.

I si hi ha poca biomassa disponible, no s'entén com hi ha projectades encara més plantes de "biomassa".


I heus ací el quid de la qüestió. El rovell de l'ou, el bessó, el moll de l'ós. La gent de la comarca tem que acabin cremant-hi de tot (com p.ex. ... residus?) [mallorquins: vos sona?] i que no sigui el que anuncien. Que acabi sent una transformació. Un transvestiment. Com ja ha passat a Juneda (poble de devora), on agafen els purins de la comarca (n'hi ha molts, tenen també problemes de contaminació per purins) i els digesten, assequen i en fan pellets d'adob. El biogàs de la digestió també el cremen allà mateix per a (aprofitar la temperatura per a assecar els purins i) produir electricitat.
Tenint en compte el principi que sempre s'ha de cercar un aprofitament tèrmic per a la biomassa ja que sempre és més rendible que només l'elèctric, pot semblar que la "sostenibilitat"/coherència ambiental del projecte és prou alta. I econòmicament -això segur- surt rodó, perquè l'electricitat que es genera cremant el biogàs es cobra amb prima per ser de "règim especial", com si fos renovable.
La realitat? Del que es crema, es veu que un 96% és gas ciutat de la xarxa i només un 4% biogàs generat a la planta. Ves que no sigui per això que hi va invertir i ajudar tant (una filial de) Gas Natural (La Energia SA)...





I un altre tema: els gasos, els fums i tot el que surt per les xemeneies. Que sí, que tots sabem els filtres i les mànegues i els rentats i tots els atenuants que existeixen i funcionen avui dia. Però també sabem què n'acaba sortint de forma controlada i ben legal. I aquesta comarca té l'afegit que és molt seca, té un clima ""àrid"" (està a sotavent de les serres del Montsant i de Prades, que fan de barrera dels vents humits) i l'orografia bastant plana (sobretot al nord, on es troben concentrades totes aquestes plantes), cosa que fa que la boira pugui estar setmanes a l'hivern sense escampar.


A més a més, hi ha una altíssima concentració de plantes emisores: a la zona on també hi ha una central d’oleàcies (fa oli de pinyolada -"de orujo"-), la planta de tractament de purins ja esmentada de Juneda, una deshidratadora d’alfals i una altra futura central de biomassa (ah, i la planta de biogàs de Som Energia, que Torregrossa -tot i que no és Garrigues- toca amb Juneda). Tant de fum i tanta planta incineradora per allà concentrada no pot ser bo de cap manera. De fet ja han tingut males experiències. O sigui que ja m'explicareu els problemes que hi poden haver amb la concentració i saturació d’emissions atmosfèriques i la seva no dispersió.

Ah, a la concentració de totes aquestes infraestructures productores d'electricitat s'hi ha de sumar els macroparcs eòlics (que es fan sense cap planificació): ara ja hi ha 200MW i n'hi ha molts més projectats i/o autoritzats, fins als 300MW. Tot plegat fa que la zona (juntament amb la "meua" Ribera d'Ebre) sigui la "sala de màquines" del Principat.

Per acabar-ho d'adobar, la sensació és que "quan t'entren a casa", quan hi posen un peu, ja no pots tancar la porta. La planta d'oli, tot i els problemes amb població, ajuntaments i administracions, ja té autorització per produir 4 vegades més del que produia fins ara. La mateixa planta termosolarbiomàssica, quan el Sr Mas hi va posar la primera pedra, només havia de ser termosolar: la part de biomassa l'han afegida després, "sobrevinguda". I, el millor és que encara diuen que, "quan calgui", també cremarà gas ciutat. Ole tu.

Per tant, tot i que a Mallorca ja pagaríem per a tenir qualque cosa amb renovables, cal mirar a quin preu i de quina manera. No tot són flors i violes.
I ja coneixem les maneres de fer del govern balear actual... si s'ha d'arribar al famós 20-20-20, els mitjans poden ser inescrutables