Futurs i voluntats

A tomb del cas de na Saïda, una traductora marroquina condemnada per haver denunciat a un guàrdiacivil que la va insultar (aquí un resum de la història), em ve al cap la facilitat que tenen qualcunes persones per a les llengües, i la incapacitat, en canvi, que hi tenen unes altres.

Jo tampoc no demano que tothom sigui així. És exagerat.

Però un mínim d'interès i d'empatia sí. Com aquesta nord-americana. Simpàtica, a més. Tant que l'han fitxat per a un programa de ràdio.

I sort, encara, de gent de fora (famosa) que ens ajuda a reforçar l'autoestima i encomanar actituds positives, com en Viggo Mortensen, que va parlar en català a l'entrega de premis del festival de cinema de Sitges 2009.

Tot és voluntat. Però és difícil que ningú (de fora) en tingui la voluntat si no hi veu la necessitat ni ningú (d'aquí) la hi encomana.

Però és que, sinó, acabarem com aquest anunci de wolkswagen, on el català és una cosa remota, "un reducte folklòric" (Fuster dixit) que ningú no coneix.

Perquè aquest vídeo gal·lès d'un hipotètic futur no gaire llunyà de la llengua gal·lesa no fa gràcia. Gens.

.