Nota: Aquest recull no té -ni pretén tenir- cap criteri filològic ni -menys encara- cap autoritat lingüística, només és una col·lecció (subjectiva, aleatòria i no conclosa) d'algunes paraules i expressions que crec que un catalanoparlant pot trobar útils -o curioses- en la seva descoberta de Mallorca. Més enllà d'estudis profunds (que ja existeixen) he intentat fer una llista curta i profitosa, pràctica, per a qualsevol que ho necessiti.
Els nivells són ordenats de manera aproximada segons (em sembla a mi) el seu ús. El tercer nivell correspon a les paraules menys usades habitualment.
Les definicions són pròpies o extretes del dcvb.
Nivell primer
Nivell segon
Nivell extra
Maneres per dir...
Articles definits
Articles personals
Expressions
Frases fetes
Pronúncia
Nivell primer
Abastament: en quantitat suficient, prou
Acotar-se: ajupir-se
Adesar: posar les coses en ordre, al lloc corresponent
Agranar/granera: escombrar/escombra (a voltes granar o grenar)
Agut: empàtic i simpàtic, graciós, oportú (només a persones)
Al·lot/a: noi/a (nen/a)
Almanco: almenys
Amem (mem): interjecció "a veure"
Amollar: deixar anar
Aplegar: ajuntar, arribar
A posta: per això, precisament (véns?/no/Però si hi haurà na Carla!/A posta! És per per no veure-la a ella que no venc!)
Arruix!: expressió per engegar o fer fugir qualcú (especialment animals)
Atracar: acostar
Aturar: parar
Atxem/atxim: esternut
Aviat: ràpidament, de pressa, ràpid
Bany(o): lavabo, serveis
Beneit, beneitura: estúpid, estupidesa; ximplet, ximpleria; poca-solta, poca-soltada; babau.
Bla (o blan) / blana: tou, que no oposa resistència a la pressió / suau, que obra amb finor
Beníssim: Molt bé, més que bé
Brutor: brutedat ("brutícia")
Ca/cussa: gos/gossa (canet/cusseta: gosset/gosseta)
Calçons: pantalons
Capfico: capbussada
Caramull: conjunt, futimer
Cercar: buscar
Coent: (a vegades coVent) picant (alerta amb les sobrassades de corda vermella, són les coentes!)
Comanar: encomanar
Comandar: manar
Condret: així com toca, com deu mana (en bon estat, que no té defecte físic o bé moral, que segueix les normes socials establertes)
Curolla: dèria
Curro: bell, bonic / Persona que fa ostentació de força i valentia ("pinxo" a les Terres de l'Ebre)
Daixonar: de significat indeterminat, que s'usa en substitució de qualsevol altre verb quan el qui parla no troba el mot apropiat o no el vol usar «He caigut i m'he daixonat un peu» (tant pot voler dir «m'he torçut un peu», com «m'he romput», com «m'he espanyat» o "m'he trabucat es peu" etc.). «No daixonis sa finestra, que rompràs un vidre!»
Daixò / dallò: per anomenar o denominar qualcú o qualque cosa que no en trobem el nom apropiat o que no el volem emprar (intensius: daixons, daixonses i daixòs; dallò, dallons, dallonses, dallòs)
Damunt: sobre
Davall: sota
Devers: 1prop de, aproximatiu de lloc, quantitat i temps, 2 cap a, 3 més o menys
Devora: al costat de / a prop
Doblers: diners
Doi: disbarat (quin doi has dit!)
Embull: embolic (embullar: embolicar/enredar)
Emprar: fer servir, usar
Enfora: lluny (no hi vull anar, això és massa enfora!)
Escurar: rentar els plats (escurada: conjunt de plats per rentar
Fems: brossa, residus
Fer feina: treballar (treballar no s'empra)
Fer net: netejar
Fer via: anar de pressa / "Fes via!": espavila
Fermar: lligar
Fluix: tou
Foraster: idioma castellà; persona d'orígen penínsular que no xerra català
Fort: dur
Fora: sense (el flam el vull fora nata)
Frisar: tenir pressa "no em puc aturar, que fris!"
Haver de menester: Caldre, algú o alguna cosa, a algú (necessitar) ("van haver de menester l'ajut de 3 al·lots per moure-ho")
Horabaixa: tarda
Idò: doncs / contracció d'"i doncs"
Importar: Caldre ("vols bossa? no, no importa bossa")
Just: només
Llenegar (llanegar): relliscar
Llinatge: cognom
Magre: prim
Maldament (sigui): encara que, malgrat que
Manco: menys (i "més o manco": "més o menys")
Magarrufa(mangarrufa): engany, trampa, tripijoc, cosa oculta per enganyar
Mè: xai, corder (també molt emprat amb el diminutiu: menet)
Melicotó: préssec
Mem (amem): interjecció "a veure"
Menar: conduir
Moix/a: gat/a
Moscard: mosquit
Nigul: núvol
Nin/nina: nen/a
Oi: fàstic (quin oi que fa aquest terra!)
Partir: anar-se'n, marxar d'un lloc
Passar pena: patir
Passar gust: gaudir
Patatilles: patates fregides de bossa, xips
Pentura (contracció de per ventura): potser
Pertot: per tot arreu
Pic: volta, vegada ("bé, ho pots fer un pic i pus")
Nivell primer
Nivell segon
Nivell extra
Maneres per dir...
Articles definits
Articles personals
Expressions
Frases fetes
Pronúncia
|
| Un dels escuts barrats dels vitralls de la sala de sessions de l'Ajuntament de Palma Extret de bibiloni.cat |
Nivell primer
Abastament: en quantitat suficient, prou
Acotar-se: ajupir-se
Adesar: posar les coses en ordre, al lloc corresponent
Agranar/granera: escombrar/escombra (a voltes granar o grenar)
Agut: empàtic i simpàtic, graciós, oportú (només a persones)
Al·lot/a: noi/a (nen/a)
Almanco: almenys
Amem (mem): interjecció "a veure"
Amollar: deixar anar
Aplegar: ajuntar, arribar
A posta: per això, precisament (véns?/no/Però si hi haurà na Carla!/A posta! És per per no veure-la a ella que no venc!)
Arruix!: expressió per engegar o fer fugir qualcú (especialment animals)
Atracar: acostar
Aturar: parar
Atxem/atxim: esternut
Aviat: ràpidament, de pressa, ràpid
Bany(o): lavabo, serveis
Beneit, beneitura: estúpid, estupidesa; ximplet, ximpleria; poca-solta, poca-soltada; babau.
Bla (o blan) / blana: tou, que no oposa resistència a la pressió / suau, que obra amb finor
Beníssim: Molt bé, més que bé
Brutor: brutedat ("brutícia")
Ca/cussa: gos/gossa (canet/cusseta: gosset/gosseta)
Calçons: pantalons
Capfico: capbussada
Caramull: conjunt, futimer
Cercar: buscar
Coent: (a vegades coVent) picant (alerta amb les sobrassades de corda vermella, són les coentes!)
Comanar: encomanar
Comandar: manar
Condret: així com toca, com deu mana (en bon estat, que no té defecte físic o bé moral, que segueix les normes socials establertes)
Curolla: dèria
Curro: bell, bonic / Persona que fa ostentació de força i valentia ("pinxo" a les Terres de l'Ebre)
Daixonar: de significat indeterminat, que s'usa en substitució de qualsevol altre verb quan el qui parla no troba el mot apropiat o no el vol usar «He caigut i m'he daixonat un peu» (tant pot voler dir «m'he torçut un peu», com «m'he romput», com «m'he espanyat» o "m'he trabucat es peu" etc.). «No daixonis sa finestra, que rompràs un vidre!»
Daixò / dallò: per anomenar o denominar qualcú o qualque cosa que no en trobem el nom apropiat o que no el volem emprar (intensius: daixons, daixonses i daixòs; dallò, dallons, dallonses, dallòs)
Damunt: sobre
Davall: sota
Devers: 1prop de, aproximatiu de lloc, quantitat i temps, 2 cap a, 3 més o menys
Devora: al costat de / a prop
Doblers: diners
Doi: disbarat (quin doi has dit!)
Embull: embolic (embullar: embolicar/enredar)
Emprar: fer servir, usar
Enfora: lluny (no hi vull anar, això és massa enfora!)
Escurar: rentar els plats (escurada: conjunt de plats per rentar
Fems: brossa, residus
Fer feina: treballar (treballar no s'empra)
Fer net: netejar
Fer via: anar de pressa / "Fes via!": espavila
Fermar: lligar
Fluix: tou
Foraster: idioma castellà; persona d'orígen penínsular que no xerra català
Fort: dur
Fora: sense (el flam el vull fora nata)
Frisar: tenir pressa "no em puc aturar, que fris!"
Haver de menester: Caldre, algú o alguna cosa, a algú (necessitar) ("van haver de menester l'ajut de 3 al·lots per moure-ho")
Horabaixa: tarda
Idò: doncs / contracció d'"i doncs"
Importar: Caldre ("vols bossa? no, no importa bossa")
Just: només
Llenegar (llanegar): relliscar
Llinatge: cognom
Magre: prim
Maldament (sigui): encara que, malgrat que
Manco: menys (i "més o manco": "més o menys")
Magarrufa(mangarrufa): engany, trampa, tripijoc, cosa oculta per enganyar
Mè: xai, corder (també molt emprat amb el diminutiu: menet)
Melicotó: préssec
Mem (amem): interjecció "a veure"
Menar: conduir
Moix/a: gat/a
Moscard: mosquit
Nigul: núvol
Nin/nina: nen/a
Oi: fàstic (quin oi que fa aquest terra!)
Partir: anar-se'n, marxar d'un lloc
Passar pena: patir
Passar gust: gaudir
Patatilles: patates fregides de bossa, xips
Pentura (contracció de per ventura): potser
Pertot: per tot arreu
Pic: volta, vegada ("bé, ho pots fer un pic i pus")
Pitjar: Prémer, collar, pressionar, obligar, forçar, insistir ("pitjar un botó", "no pitgis tant en Joan, que es posarà nerviós")
Prest: aviat
Prest: aviat
Punyir: punxar, tocar, remenar ("sempre està punyint-la fent-li bromes pesades, per això ella li té mania", "de tant de punyir el rellotge al final el va rompre")
Pus: "més" en frases negatives, interrogatives o dubitatives (res pus? no, no en vull pus)
Qualcú, qualcun i qualque (pronunciat sovint colcú, colcun i colque): algú, algun (qualcun és pronom) i algun (qualque: és adjectiu abans del nom, mai no va sol). Qualcú s'ha menjat qualque cosa d'aquesta senalla, ara ja no pesa tant. Sí: formatges. Crec que els padrins n'han menjat qualcun.
Renou: soroll
Retxar: ratllar (fer retxes a la mar -cosa improductiva, per cert-)
Rompre/romput: trencar/trencat
Sus: tret de sortida
Tanmateix: és igual (el resultat serà el mateix tan sí com no) / m'és igual
Tassó: got
Tot d'una: de seguida, tot seguit, ara, a les primeres de canvi,
Trempar: amanir
Trull: enrenou, sarau / Coses a fer -que no vols explicar- "he arribat tard perquè tenia trulls"
Tudar: fer malbé, malmetre, deixar perdre (tudat: malmès)
Uep!: per a cridar algú, per a fer-lo atendre o anar amb compte "Uep! Deixau-me passar, dic!"
Uro!: expressió d'ús variable per demostrar admiració o sorpresa "Uroo! Quin gol!"
Veïnat/da: veí/ïna
Vera: "és vera" és cert, veritat; "de veres", "de bon de veres" de debó "No és vera, Miquel?"
Xapar: partir per la meitat, obrir en dues parts, esberlar
Xap: tall
Xerec: magre, sec, poca cosa, malaltís o dolent/mala persona
Pus: "més" en frases negatives, interrogatives o dubitatives (res pus? no, no en vull pus)
Qualcú, qualcun i qualque (pronunciat sovint colcú, colcun i colque): algú, algun (qualcun és pronom) i algun (qualque: és adjectiu abans del nom, mai no va sol). Qualcú s'ha menjat qualque cosa d'aquesta senalla, ara ja no pesa tant. Sí: formatges. Crec que els padrins n'han menjat qualcun.
Renou: soroll
Retxar: ratllar (fer retxes a la mar -cosa improductiva, per cert-)
Rompre/romput: trencar/trencat
Sus: tret de sortida
Tanmateix: és igual (el resultat serà el mateix tan sí com no) / m'és igual
Tassó: got
Tot d'una: de seguida, tot seguit, ara, a les primeres de canvi,
Trempar: amanir
Trull: enrenou, sarau / Coses a fer -que no vols explicar- "he arribat tard perquè tenia trulls"
Tudar: fer malbé, malmetre, deixar perdre (tudat: malmès)
Uep!: per a cridar algú, per a fer-lo atendre o anar amb compte "Uep! Deixau-me passar, dic!"
Uro!: expressió d'ús variable per demostrar admiració o sorpresa "Uroo! Quin gol!"
Veïnat/da: veí/ïna
Vera: "és vera" és cert, veritat; "de veres", "de bon de veres" de debó "No és vera, Miquel?"
Xapar: partir per la meitat, obrir en dues parts, esberlar
Xap: tall
Xerec: magre, sec, poca cosa, malaltís o dolent/mala persona
|
| Escut situat a la clau de volta de la Portella antiga (porta de la murada medieval de Palma. Extret de bibiloni.cat |
Nivell segon
Acubar: (pronunciat cubar): Dificultar o impedir la respiració; Ofegar-se, tenir dificultat per alenar; Esmortir-se, perdre els sentits; Desmaiar-se
Afuar-se: llençar-se, abalançar-se, precipitar-se, disparar-se
Alenar: respirar, tirar l'alè
Apotecari: farmacèutic
Aturall: límit, cosa que fa aturar (obstacle)
Avesar: acostumar (no hi estic gens avesada a haver de menar de nit)
Baratar: Donar o rebre una cosa a canvi d'una altra; canviar; bescanviar
Barram: conjunt de les mandíbules amb les dents; o el conjunt de les dents (per extensió, donar barram és morrejar)
Bassiot: bassa d'aigua bruta que es crea quan ha plogut (toll, bassal)
Becada: dormida curta (becadeta)
Becar: fer becaines
Betzol: curt d'enteniment
Botar-se: saltar-se
Branca: atupada, pallissa, estomacada // en sentit figurat "donar branca" és "fotre canya", "donar feina"
Bravejar: presumir ostensiblement d'alguna qualitat pròpia
Brusca: 1 embriaguesa; 2 dèria (m'ha pegat una brusca i he decidit venir); 3 pluja fina
Calabruix: calamarsa
Calces: mitges
Capaamunta: carrer/camí que fa costa cap amunt
Capavalla: carrer/camí que fa costa cap avall
Capell: barret
Collir: Agafar / Recollir (el va passar a collir per Lluc; cull d'enterra això que t'ha caigut)
Culejar: Tocar les coses sense importar-hi, i canviar-les de lloc o de disposició inconsideradament // Feinejar en coses lleugeres o de poca importància, més per entretenir-s'hi que per necessitat de fer-les // Obrar amb inconstància; canviar sovint i sense motiu raonable
Desfer: complir degudament, eixir bé o malament d'una prova, d'un perill, d'una feina, etc. Ja sabràs desfer-te'n de la comanda? Desfer-se d'un encàrrec, d'un compromís
Deixar-ho fer/deixar anar: deixar córrer, deixar estar; Cessar d'ocupar-se d'una cosa; prescindir-ne, fer-ne cas omís . "T'ho ha tornat a dir! Deixa-ho fer i no hi pensis pus!"
Empegueir: avergonyir
Becada: dormida curta (becadeta)
Becar: fer becaines
Betzol: curt d'enteniment
Botar-se: saltar-se
Branca: atupada, pallissa, estomacada // en sentit figurat "donar branca" és "fotre canya", "donar feina"
Bravejar: presumir ostensiblement d'alguna qualitat pròpia
Brusca: 1 embriaguesa; 2 dèria (m'ha pegat una brusca i he decidit venir); 3 pluja fina
Calabruix: calamarsa
Calces: mitges
Capaamunta: carrer/camí que fa costa cap amunt
Capavalla: carrer/camí que fa costa cap avall
Capell: barret
Collir: Agafar / Recollir (el va passar a collir per Lluc; cull d'enterra això que t'ha caigut)
Culejar: Tocar les coses sense importar-hi, i canviar-les de lloc o de disposició inconsideradament // Feinejar en coses lleugeres o de poca importància, més per entretenir-s'hi que per necessitat de fer-les // Obrar amb inconstància; canviar sovint i sense motiu raonable
Desfer: complir degudament, eixir bé o malament d'una prova, d'un perill, d'una feina, etc. Ja sabràs desfer-te'n de la comanda? Desfer-se d'un encàrrec, d'un compromís
Deixar-ho fer/deixar anar: deixar córrer, deixar estar; Cessar d'ocupar-se d'una cosa; prescindir-ne, fer-ne cas omís . "T'ho ha tornat a dir! Deixa-ho fer i no hi pensis pus!"
Empegueir: avergonyir
Endevinar: encertar
Entotsolat: capficat, pensarós, abstret
Enviar-se: empassar-se (menjar o qualsevol cosa)
Esbucar: Destruir (un edifici); enderrocar
Esburbat: Mancat d'atenció a la cosa que es fa; que obra sense mirament
Escarrufar: Esgarrifar
Esmussar: 1 Una substància àcida, un soroll estrident, un carrisqueig, produir una impressió aspra i desagradable (a les dents). Esmussar un àcid les dents [2] Fer menys agut, menys tallant, llevar l’agudesa del tall, de la punta
Espipellar: Picar, donar cop de bec, prendre amb el bec (Mall., Eiv.); cast. picar, picotear.// Collir o prendre petites porcions d'una cosa, com grans d'un raïm
Esplet: abundor, plenitud (Hi havia un esplet de rates en aquell abocador)
Estantís: Que no és una cosa fresca, que comença a passar-se, a corrompre’s
Estibat: atapeït en el sentit de "ple a vessar", "apretats"
Estotjar: reservar; no despendre o no fer una cosa, esperant-ne l'ocasió (estojar: literalment posar en un estoig)
Estret: que dona o produeix poc, viure estret. Anar estret de diners. Ser un estret (avar)
Fat, fada: insípid
Fol: full de paper
Foravila: el camp, la finca, el mas
Fraula: maduixa
Fua: impuls, envestida, aviada
Llanterner: lampista
Lletuga: Enciam
Llosca: burilla, punta de cigar (o també clatellada, cop violent)
Mamballetes: aplaudiments (fer mamballetes: aplaudir) [ve de ballmanetes]
Manescal: veterinari
Misser: advocat
Rabejar: mullar amb aigua en moviment (esbandir) "pardal! renta bé aquest plat, que només l'has rabejat!"
Redol: rodalia, voltant(s)
Retre: "cundir" en castellà, treure'n profit, durar,
Reparar: Posar-se a considerar; posar esment o atenció a una cosa; Tenir mirament, fer-ne cabal; Adonar-se d'una cosa, arribar a veure-la; fixar-s'hi
Rescabalar: Reparar, compensar una pèrdua (normalment ecnòmica)
Rost/a: que fa pendent considerable (una pujada molt rosta, aquell terreny fa rosta)
Rovegar: mastegar (no pas mossegar). "No li donis tot rovegat, que no és un nin de mel i sucre!"
Soll: cort de porcs (es fa servir molt en comparacions relacionades amb la brutor)
Sollar /Sullar (soiar) : embrutar (normalment emprat com a verb reflexiu)
Sobec (subec i també pronunciat xubec): son forta, irresistible; accés de son, nyonya
Sòtil: sostre
Sullà (su-allà): allà a la vora. Intensius: sullanos, sullanetes. (també es pronuncia xullà)
Suquí (su-aquí): aquí a la vora, Intensius: su-aquinos, su-aquinetes (també es pronuncia xuquí, xuquinetes) "Que no ho veus? ho tens just suquí!"
Surar: sobreviure progressant; Fer que algú o alguna cosa es mantingui viva i en creixença, que prosperi, que augmenti en vitalitat o en força
Sutze/sutza: brut, mancat de netedat
Talent: gana
Témer-se'n / Entémer-se'n: adonar-se'n (li van agafar sa cartera i no se'n va témer)
Téntol (o tèntol): pausa (sobretot, en un joc)
Tomar: fer caure (a cops), enderrocar
Torbar-se: entetenir-se, invertir més temps del que cal. No et torbis: vine de seguida.
Torcaboques: tovalló (de roba o paper)
Tossina/es: tos
Trabucar: capgirar, tombar (de manera que es buidi el seu contingut), fer caure; Posar de manera contrària a la normal, a l'orde establert; Inclinar-se, moure's tombant; Equivocar-se, en parlar, dient unes paraules o lletres per altres [trabucat també s'empra molt per a qualificar una persona eixelebrada]
Trempallamps: persona resolta i molt activa, que no té por ni aturall (Mall.); cast. torbellino. Sa petita era una ramarol, esburbada, trempallamps
Trempó: Menja composta de trossos de tomàtiga, de pebre verd, de ceba i a vegades d'altres hortalisses, ben barrejats i amanits amb oli i sal i a vegades vinagre
Trespol (també trispol): paviment (tipus de paviment no enrajolat, que s'ha generalitzat a paviment)
Trinxa: tros llarg i estret (tira, faixa, llenca)
Trunyella: trena
Vessa (o versa): mandra
Xulla (xuia o xu'a): Cansalada
Esbucar: Destruir (un edifici); enderrocar
Esburbat: Mancat d'atenció a la cosa que es fa; que obra sense mirament
Escarrufar: Esgarrifar
Esmussar: 1 Una substància àcida, un soroll estrident, un carrisqueig, produir una impressió aspra i desagradable (a les dents). Esmussar un àcid les dents [2] Fer menys agut, menys tallant, llevar l’agudesa del tall, de la punta
Espipellar: Picar, donar cop de bec, prendre amb el bec (Mall., Eiv.); cast. picar, picotear.// Collir o prendre petites porcions d'una cosa, com grans d'un raïm
Esplet: abundor, plenitud (Hi havia un esplet de rates en aquell abocador)
Estantís: Que no és una cosa fresca, que comença a passar-se, a corrompre’s
Estibat: atapeït en el sentit de "ple a vessar", "apretats"
Estotjar: reservar; no despendre o no fer una cosa, esperant-ne l'ocasió (estojar: literalment posar en un estoig)
Estret: que dona o produeix poc, viure estret. Anar estret de diners. Ser un estret (avar)
Fat, fada: insípid
Fol: full de paper
Foravila: el camp, la finca, el mas
Fraula: maduixa
Fua: impuls, envestida, aviada
Llanterner: lampista
Lletuga: Enciam
Llosca: burilla, punta de cigar (o també clatellada, cop violent)
Mamballetes: aplaudiments (fer mamballetes: aplaudir) [ve de ballmanetes]
Manescal: veterinari
Misser: advocat
Rabejar: mullar amb aigua en moviment (esbandir) "pardal! renta bé aquest plat, que només l'has rabejat!"
Redol: rodalia, voltant(s)
Retre: "cundir" en castellà, treure'n profit, durar,
Reparar: Posar-se a considerar; posar esment o atenció a una cosa; Tenir mirament, fer-ne cabal; Adonar-se d'una cosa, arribar a veure-la; fixar-s'hi
Rescabalar: Reparar, compensar una pèrdua (normalment ecnòmica)
Rost/a: que fa pendent considerable (una pujada molt rosta, aquell terreny fa rosta)
Rovegar: mastegar (no pas mossegar). "No li donis tot rovegat, que no és un nin de mel i sucre!"
Soll: cort de porcs (es fa servir molt en comparacions relacionades amb la brutor)
Sollar /Sullar (soiar) : embrutar (normalment emprat com a verb reflexiu)
Sobec (subec i també pronunciat xubec): son forta, irresistible; accés de son, nyonya
Sòtil: sostre
Sullà (su-allà): allà a la vora. Intensius: sullanos, sullanetes. (també es pronuncia xullà)
Suquí (su-aquí): aquí a la vora, Intensius: su-aquinos, su-aquinetes (també es pronuncia xuquí, xuquinetes) "Que no ho veus? ho tens just suquí!"
Surar: sobreviure progressant; Fer que algú o alguna cosa es mantingui viva i en creixença, que prosperi, que augmenti en vitalitat o en força
Sutze/sutza: brut, mancat de netedat
Talent: gana
Témer-se'n / Entémer-se'n: adonar-se'n (li van agafar sa cartera i no se'n va témer)
Téntol (o tèntol): pausa (sobretot, en un joc)
Tomar: fer caure (a cops), enderrocar
Torbar-se: entetenir-se, invertir més temps del que cal. No et torbis: vine de seguida.
Torcaboques: tovalló (de roba o paper)
Tossina/es: tos
Trabucar: capgirar, tombar (de manera que es buidi el seu contingut), fer caure; Posar de manera contrària a la normal, a l'orde establert; Inclinar-se, moure's tombant; Equivocar-se, en parlar, dient unes paraules o lletres per altres [trabucat també s'empra molt per a qualificar una persona eixelebrada]
Trempallamps: persona resolta i molt activa, que no té por ni aturall (Mall.); cast. torbellino. Sa petita era una ramarol, esburbada, trempallamps
Trempó: Menja composta de trossos de tomàtiga, de pebre verd, de ceba i a vegades d'altres hortalisses, ben barrejats i amanits amb oli i sal i a vegades vinagre
Trespol (també trispol): paviment (tipus de paviment no enrajolat, que s'ha generalitzat a paviment)
Trinxa: tros llarg i estret (tira, faixa, llenca)
Trunyella: trena
Vessa (o versa): mandra
Xulla (xuia o xu'a): Cansalada
Nivell extra
Adesiara: de tant en tant
Aixuxina (així) aixuquina (aquí) i aquinetes (aquí)
Arrebatar: Aplicar de costat a una cosa; recolzar "Dus calç per s'esquena; et deus haver arrebatat a sa paret"
Banasta(banastra): Beneitot; curt d'enteniment
Barrinar: pensar intensament, ocupar angoixadament "Què barrines? Tot lo dia amunt i avall amb aquesta cara..!" / Fotre
Bessó: La part interior blana d'una fruita clovellosa, d'un mol·lusc o similar / La part millor d'una cosa
Bigalot: Persona grassa i malgarbada (malgirbada) o persona grossera d'enteniment, beneitota o ignorant
Bifa (que la mandíbula -i les dents- inferiors li sobresurten)
Boià (i boiana, boiano, boiet, boieta, bojot): Boig. mancat d'enteniment o de reflexió (Mall.).
Braverol: nyanyo, bony que surt per un cop (normalment al cap)
Cadarns: refredat
Caliportal (calaportal o carroportal): Conjunt de (moltes) coses que embalumen molt (etimologia)
Capolar: tallar a trossets petits (picar, triturar)
Canterano: calaixera
Carussa: Carota, ganyota // Cara pàl·lida o demacrada, d'aspecte malaltís
Colgar-se: ficar-se al llit
Companatge: vianda que es menja amb el pa o a més del pa (fer companatge: menjar coses amb pa en la proporció convenient)
Descambuixar: despentinar
Desengramponador: tornavís
Dineret: volandera, "arandel·la"
Embalum: Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat o desproporcionat amb la densitat de l'objecte / Cosa voluminosa (en castellà bulto)
Embotonar: Subjectar, agafar fort, especialment per a ferir qualcú o per impedir que fugI// Donar, pegar (un cop) «No juguis amb mi, que t'embotonaré una castanya que no et veuran caure» (Sineu)
Empeçolar: menjar/beure depressa, excessivament; fer passar/creure una cosa
Enflocar: Pegar "Li vaig enflocar una puntada que encara plora ara" / Adreçar (paraules poc grates o sorprenents).
Engirgolar: Posar, disposar, aplicar. / Engiponar, arreglar bé o malament / Entimar, pegar
Engrunar: encloure (agafar-se els dits amb una porta)
Enravenar: posar rígid, tenir una erecció.
Estiregassó: pèsol (a Ariany i Felanitx?)
Adesiara: de tant en tant
Aixuxina (així) aixuquina (aquí) i aquinetes (aquí)
Arrebatar: Aplicar de costat a una cosa; recolzar "Dus calç per s'esquena; et deus haver arrebatat a sa paret"
Banasta(banastra): Beneitot; curt d'enteniment
Barrinar: pensar intensament, ocupar angoixadament "Què barrines? Tot lo dia amunt i avall amb aquesta cara..!" / Fotre
Bessó: La part interior blana d'una fruita clovellosa, d'un mol·lusc o similar / La part millor d'una cosa
Bigalot: Persona grassa i malgarbada (malgirbada) o persona grossera d'enteniment, beneitota o ignorant
Bifa (que la mandíbula -i les dents- inferiors li sobresurten)
Boià (i boiana, boiano, boiet, boieta, bojot): Boig. mancat d'enteniment o de reflexió (Mall.).
Braverol: nyanyo, bony que surt per un cop (normalment al cap)
Cadarns: refredat
Caliportal (calaportal o carroportal): Conjunt de (moltes) coses que embalumen molt (etimologia)
Capolar: tallar a trossets petits (picar, triturar)
Canterano: calaixera
Carussa: Carota, ganyota // Cara pàl·lida o demacrada, d'aspecte malaltís
Colgar-se: ficar-se al llit
Companatge: vianda que es menja amb el pa o a més del pa (fer companatge: menjar coses amb pa en la proporció convenient)
Descambuixar: despentinar
Desengramponador: tornavís
Dineret: volandera, "arandel·la"
Embalum: Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat o desproporcionat amb la densitat de l'objecte / Cosa voluminosa (en castellà bulto)
Embotonar: Subjectar, agafar fort, especialment per a ferir qualcú o per impedir que fugI// Donar, pegar (un cop) «No juguis amb mi, que t'embotonaré una castanya que no et veuran caure» (Sineu)
Empeçolar: menjar/beure depressa, excessivament; fer passar/creure una cosa
Enflocar: Pegar "Li vaig enflocar una puntada que encara plora ara" / Adreçar (paraules poc grates o sorprenents).
Engirgolar: Posar, disposar, aplicar. / Engiponar, arreglar bé o malament / Entimar, pegar
Engrunar: encloure (agafar-se els dits amb una porta)
Enravenar: posar rígid, tenir una erecció.
Estiregassó: pèsol (a Ariany i Felanitx?)
Falaca: tupada, pallissa
Fer l'abús: fer "bulling", riure-se'n molt/prolongadament de qualcú (no "amb" qualcú)
Grumer: medusa
Guixa: llombrígol, melic
Memòries: records. "Si veus en Montserrat dóna-li memòries de part nostra, quin bergant!"
Memeu: Constipat fort / estat d'embriaguesa
Mengo: (Mà, braç o cama) curt, que no pot moure's ni obrar així com cal (Mall.). "Té una cama menga, no pot caminar molt" / Esquerrà
Obrar: elaborar, fer
Oís/oïssos: esternut
Pasterejar: fer pactes, contemporitzar, per motius més o menys blasmables "Aquest, quan li convé, pastereja amb qualsevol"
Pepa: nina per a jugar els infants
Per mi: jo crec que. "Per mi no guanyarem avui"
Pitxer: Càntir/Gerro/Recipient de terrissa, de vidre, sense peu i amb una ansa, per a contenir líquids, beguda
Poma: Dona bleda, figaflor, fleuma, o ximple, o indiscreta, o curta d'enteniment
Posar messions: apostar
Prova: termòmetre per a prendre la temperatura corporal
Ratapinyada: rat-penat
Rogall (rugai): inflamació de la gargamella, ranera
Roís/roïssos: deixalles de menjar. Fer roïssos: desaprofitar; deixar perdre coses encara valuoses innecessàriament
Saïm: sagí, llard
Sota (femení): capbussada, capfico
Soquet: tac per a posar-hi un clau o pern a la paret
Tasser: mostrador d'un bar (originalment: prestatge/armari per a les tasses, gots i botelles, sobretot en els establiments de begudes)
Tavola: Tovallola
Tetó: mugró, bony petit que tenen certs plats en el centre, piu (Petita peça sortint que serveix per a encaixar en un buit, moure un ressort o fer de suport a un cos giratori)
Tornall: límit
Tracalada: multitud
Triar-se: la llet, tornar agra, tallar-se
Triat: Que tria molt; exigent, difícil d'acontentar (primmirat, llepafils)
Verro: Porc mascle no castrat: groller
Xítxero(s): pèsol(s)
Xoquí: sabata baixa i sense taló, per dur per dins la casa (o xuquins, o suquins, o xuquines o xuclins), xancla o "sabatilla d'anar x casa"
Xorc(o xort): eixorc, estèril, que no dóna fruit
Maneres per dir...
Embriaguesa: brusca, gatera, gat, moixa, sol·lera, memeu
Pernils: dolç>iork; salat>serrano (a vegades també es diu cuixot, tant al dolç com al salat)
Pluja fina: brusca, boirina, miques, pluja de cama d'aranya
Fornicar: boixar, barrinar, enfornar, fer un cacauet,
Vagina: cotorra, cotorrí, cotorreta, poma, flor, xona, fufa (Jo tenc un eriçonet que en sentir olor a fufa pega bot i s'estufa)...
Penis: pardal, fava, perdiu, marbre, piula...
I més...
I més: Mallorca eròtica d'en Joan Bennàssar
"Un parell": no vol dir 2, sinó uns quants; és un nombre indeterminat. "Ves a comprar un parell de pomes" (poden ser 4 o 8 o...).
"S'altre dia (de pagès): no vol dir fa poc, sinó "no fa tant" o "no recordo quan"
El sufix -era permet designar les ‘ganes de fer una cosa’. Així, diem que tenim pixera ‘ganes d’orinar’, caguera ‘ganes de defecar’ o xarrera ‘ganes de xarrar’. A les Illes, tal sufix s’utilitza moltíssim, fins al punt que diuen que hom té casera ‘ganes de casar-se’; que el temps no té ploguera ‘sembla que no plourà’; o fins i tot podem llegir dormiguera ‘ganes de dormir’
Fer l'abús: fer "bulling", riure-se'n molt/prolongadament de qualcú (no "amb" qualcú)
Grumer: medusa
Guixa: llombrígol, melic
Memòries: records. "Si veus en Montserrat dóna-li memòries de part nostra, quin bergant!"
Memeu: Constipat fort / estat d'embriaguesa
Mengo: (Mà, braç o cama) curt, que no pot moure's ni obrar així com cal (Mall.). "Té una cama menga, no pot caminar molt" / Esquerrà
Obrar: elaborar, fer
Oís/oïssos: esternut
Pasterejar: fer pactes, contemporitzar, per motius més o menys blasmables "Aquest, quan li convé, pastereja amb qualsevol"
Pepa: nina per a jugar els infants
Per mi: jo crec que. "Per mi no guanyarem avui"
Pitxer: Càntir/Gerro/Recipient de terrissa, de vidre, sense peu i amb una ansa, per a contenir líquids, beguda
Poma: Dona bleda, figaflor, fleuma, o ximple, o indiscreta, o curta d'enteniment
Posar messions: apostar
Prova: termòmetre per a prendre la temperatura corporal
Ratapinyada: rat-penat
Rogall (rugai): inflamació de la gargamella, ranera
Roís/roïssos: deixalles de menjar. Fer roïssos: desaprofitar; deixar perdre coses encara valuoses innecessàriament
Saïm: sagí, llard
Sota (femení): capbussada, capfico
Soquet: tac per a posar-hi un clau o pern a la paret
Tasser: mostrador d'un bar (originalment: prestatge/armari per a les tasses, gots i botelles, sobretot en els establiments de begudes)
Tavola: Tovallola
Tetó: mugró, bony petit que tenen certs plats en el centre, piu (Petita peça sortint que serveix per a encaixar en un buit, moure un ressort o fer de suport a un cos giratori)
Tornall: límit
Tracalada: multitud
Triar-se: la llet, tornar agra, tallar-se
Triat: Que tria molt; exigent, difícil d'acontentar (primmirat, llepafils)
Verro: Porc mascle no castrat: groller
Xítxero(s): pèsol(s)
Xoquí: sabata baixa i sense taló, per dur per dins la casa (o xuquins, o suquins, o xuquines o xuclins), xancla o "sabatilla d'anar x casa"
Xorc(o xort): eixorc, estèril, que no dóna fruit
|
| Escut quatribarrat que presideix la nau central de la Llotja de Palma (segle XV) Extret de bibiloni.cat |
Maneres per dir...
Embriaguesa: brusca, gatera, gat, moixa, sol·lera, memeu
Pernils: dolç>iork; salat>serrano (a vegades també es diu cuixot, tant al dolç com al salat)
Pluja fina: brusca, boirina, miques, pluja de cama d'aranya
Fornicar: boixar, barrinar, enfornar, fer un cacauet,
Vagina: cotorra, cotorrí, cotorreta, poma, flor, xona, fufa (Jo tenc un eriçonet que en sentir olor a fufa pega bot i s'estufa)...
Penis: pardal, fava, perdiu, marbre, piula...
I més...
I més: Mallorca eròtica d'en Joan Bennàssar
"Un parell": no vol dir 2, sinó uns quants; és un nombre indeterminat. "Ves a comprar un parell de pomes" (poden ser 4 o 8 o...).
"S'altre dia (de pagès): no vol dir fa poc, sinó "no fa tant" o "no recordo quan"
El sufix -era permet designar les ‘ganes de fer una cosa’. Així, diem que tenim pixera ‘ganes d’orinar’, caguera ‘ganes de defecar’ o xarrera ‘ganes de xarrar’. A les Illes, tal sufix s’utilitza moltíssim, fins al punt que diuen que hom té casera ‘ganes de casar-se’; que el temps no té ploguera ‘sembla que no plourà’; o fins i tot podem llegir dormiguera ‘ganes de dormir’
