La cançoneta de les lletres conegudes (i avorrides)

Fragments extrets de l'article de l'sport Àger: Las raíces de Rosell
(tot i que podria ser de qualsevol altre, perquè és una cosa que ve de llarg)

alguna anécdota de adolescencia del presidente en ciernes

añade risueño

son una familia con mucho abolengo

Neus Camperola, la simpática y pizpireta propietaria del bar

pero había una condición para que pudiéramos ir: nos tenía que acompañar ‘mosén Jaume. Él se encargaba personalmente de guardar las buenas maneras y evitar las tentaciones


(deixant de banda l'últim cas, que només és per aprofitar per recordar com, embolcallat amb aquest llenguatge del segle d'or del castellà, ens van intentant transmetre un pensament també molt de l'època, molt de de cinturó de castedat)

Aveam, ja sé que no domino el llenguatge vuitcentista (ni anterior) de la llengua castellana ... però és que ho trobo abusiu... i és l'sport! Imagina l'abc o el mundo.

I -hi torno- ja sé que a mi em sona a extravagant i rebuscat perquè no la domino. Però no és només això.
Ara intenta suposar-te el cas contrari (perquè en català sí que no ho domina ningú) i que fos en català l'article en que es fes servir paraules tan conegudes o d'ús tan corrent com: "en embrió", "rioler" /"jocund", "de l'avior", "esparpillat"/"eixorivit" (equivalents dels exemples anteriors castellans).
Això en un article teòricament generalista i dirigit a un públic que, precisament, no fa el segon cicle de teoria de la literatura.

Ho has imaginat? I la resposta dels lectors? Sí, efectivament: directes a la jugular. Llengua artificial, imposat, no hi ha déu que ho entengui...

Però, al contrari, en castellà s'accepta (tot i que la gent també és plenament capaç de distingir que no és un llenguatge habitual). Per què?
Idò perquè està consolidat. La gent en castellà diu "ah, això no ho sabia, què ric que és el castellà!". En el mateix cas però en català la gent, en canvi, diria: "Ho veus? El català està antiquat, no s'adapta ni té respostes per al món modern" i [sobretot! aquesta és la perla] "au calla! però si això no ho diu ningú!".

Diferències de tindre un estat al darrere (i una actitud que n'és conseqüència, sabedora de ser una cultura/llengua/potència consolidada i no dubtar mai de tu mateix), o no tindre'l (i generar dubtes a cada passa, discutir l'estàndard com el color de la corbata i saber que tens un gegant afamat rere teu que se't vol cruspir a cada segon).