Convé recordar-ho

Ara mateix, els heroics treballadors -els que queden- a Fukushima (l'actualització dels kamikazes?) intenten evitar el desastre.
Però això també va passar a Vandellòs l'any 1989. Ni en fa tant, ni és tant lluny.

Ara sembla que sigui un conte imaginari, però no. Era real, és real.
El reactor Vandellòs I va patir un incendi (provocat per un petitíssim accident: es va trencar un coixinet) i el resultat, com al Japó, va ser que es van quedar sense refrigeració. 19 d'octubre del 89, Vandellòs. I la temperatura anava augmentant. El nucli ens amenaçava de fondre's.

Val la pena llegir els testimonis de l'època. Sobretot el d'aquest bomber. La ignorància i l'ocultisme regnava (i regna) en aquests assumptes. Van arribar allà i ni sabien què feien, fins que "va aparèixer un home amb bata blanca, barba i ulleres, que encara veig, i ens va dir que el foc no importava, que anéssim a treure aigua, que el reactor se nos va, literalment"
"Tots els que érem allà teníem molt present el que havia passat a Txernòbil i a partir d'aquell moment sabíem que si fracassàvem no se n'anava en orris una indústria, sinó part del territori de Catalunya". "La nit més llarga", sota una "pressió psicològica fortíssima". Però ens van poder salvar.

Sinó, el resultat de l'abast hagués estat aquest:






I tot, per herència de franco i els seus deliris militar (o per què us pensàveu que es van fer les nuclears?)



No cal ni dir que l'statu quo no es toca i que, després d'allargar-ne la celebració del judici més de 10 anys, les elèctriques en van saber sortir indemnes. I encara volien tornar-lo a obrir!!!!

Ah, però no patiu! Que encara hi ha feina! Porten vint-i-dos anys treballant en el desmantellament del reactor. De fet, el desmantellament ha requerit gairebé 6.000 llocs de feina ("llocs de feina, punyeta!"). El nucli encara s'ha de deixar sense tocar-lo uns 25 anys. El 2028 es començarà el desmantellament definitiu de la central, que durarà uns cinc o sis anys... en total uns 45 anys desmantellant-la... o sigui que queda feina per a estona.


Les preguntes són:
Realment, cal?
Si hi comptem tot el que suposa la gestió (de la seguretat i) dels residus (per a dos-cents mil anys!), surt gaire a compte això?
I, si som al segle XXI, no hi ha alternatives amb menys riscos?

Un enllaç molt bo i complet del fet
http://www.xtec.cat/centres/e3007221/v/2incid.htm

I una altra web que recopila informació:
http://20anysvandellos.wordpress.com/

.