Cementiri permanent

Fa uns dies vaig veure aquest documental: into eternity.

Finlàndia, amb 5 milions d'habitants actuals... té 2 nuclears en funcionament (bé, 2 plantes i 4 reactors, serien 4 nuclears) i no n'ha tingut mai abans cap altra. I fan un cementiri permanent per als residus que hi han produït.
Acció responsable, perquè bé se n'ha de fer qualque cosa dels residus ja existents. La incoherència del cas és que segueixen produint-ne, sabent el què costa tractar-los. Dic tractar-los per a no dir amagar-los, enterrar-los, ocultar-los. Precisament, el projecte es diu Onkalo, que vol dir amagatall en finès.


La incoherència és major perquè, ara mateix, hi estan construint la única nuclear que s'està construint ara per ara a l'Europa occidental (no sé si a l'iran o a corea del nord en fan cap altra). Ho fan al mateix lloc on ja n'hi havia una i on, molt em temo, també s'hi fa el cementiri permanent: Olkiluoto. La nova es dirà Olkiluoto 3 (i 4, que ja posats en fan 2).
Val a dir que no se n'havia fet cap en 30 anys en tot Europa. I bé, es veu que és un èxit. De fet, de moment, ja han doblat 2 coses:
- el temps de construcció previst (s'havia d'acabar el 2009 i ara diuen que fins al 2013)
- i el pressupost 2 vegades.

Que per què fan una nuclear a Finlàndia? La història, resumida és:
- A Finlàndia hi ha molta empresa paperera que consumeix una gran quantitat d'energia i la vol com més barata millor.
- Un grup paperer sap que la nuclear la paga el papa, o sigui, el govern. Per tant compra el 60% de la companyia elèctrica finesa, TVO.
- Aquesta TVO demana de fer una nuclear a l'empresa Areva (100% titularitat estatal francesa) (o l'altra li ofereix, tant se val)
- Areva / l'estat francès vol rellançar el seu producte estrella, les nuclears de 3a generació (s'haurien de dir de 4a, perquè als 80 ja en van fer una 3a generació que va acabar en fracàs) i amortitzar les dècades d'inversió en investigació militar nuclear. Per això l'ofereixen -al preu que sigui- a un preu irreal: 2300ME. Així, si surt bé, serà un aparador magnífic i un exemple per a estimular a altres països a comprar-los-hi més nuclears.
- El 2002 s'arriba a un acord per a que Ollkiluoto 3 comenci el 2009.
- El 2008 ja es diu que de 2009 res, que 2012. Ara ja diuen 2013.
- Ah, i del preu que vam dir, "on dic dic dic Dídac": ara 5000ME
... i ja veurem on va a parar tot.



El que més m'esgarrifa, però, és el COM (o, més aviat, la COMparació). Perquè tu veus el documental, on parlen amb els responsables finesos dels temes nuclears i els veus gent seriosa. Gent responsable. Gent que no amaga res per tal de tapar al seu partit o conservar el càrrec. Gent que, si ha de dir que no, diu no. I que, si ha de dir que sí, diu sí. I si no ho sap o no n'està segur ho reconeix.
(mòde irònic "on") Com els espanyols vage (/mòde irònic "off"). Els espanyols no fan tallar la gravació per amenaçar el periodista.
Els espanyols no fan el fanfarró obviant la realitat (enfotent-se'n!) només per orgull o partidisme.
Jo veia aquella gent responent al documental i pensava: què hauria respost aquí X? (substituïu X per qualsevol polític espanyol). I els dirigents de les nuclears d'Ascó i Vandellòs... respondrien igual?
La resposta, evidentment, ja la sabia. Primer ho amagaran, després (quan una entitat "ecologista" ho denunciï) ens diran que res, que no ha estat res, 0'002 i prou. Al cap de poc acceptaran que eren 235.000. I al final, un CSN comprat, interessat i indulgent dirà que havien estat 409.000.000 (quatre-cents nou milions de becquerels bq), però que no passa res.
Mentir, a l'estat espanyol, és gratis per a depèn qui.

Per això m'espanta l'energia nuclear. No hi crec (no la veig viable) per la perillositat, per la ineficiència, per la insostenibilitat del cicle i pels residus. Però m'espanta, no per l'urani ni per res immaterial, sinó per la seua gestió. Perquè la química és (gairebé) exacta. Però la gent no. I depèn quina gent m'ofereix molt poques garanties: els espanyols, els que menys (sobretot ara, que diuen que no tenen complexos).

I sí, aquí reconec que molts catalans tenen mentalitat o manera d'actuar d'espanyol. Es veu que això s'empega (es contagia), o que "el tracte fa el parentiu" ("del roce nace el cariño" en català). El fet és que a Ascó no fan gaire bons exemples de bona gestió. O fan exemples: però d'espanyolitat.


I això em fa pensar. Si el cementiri """temporal""" ja s'està fent com està fent: d'amagat, desinformant, dient una cosa i l'endemà negar-la, sense cap full de ruta, sense cap criteri tècnic (o, pitjor, manipulant els criteris tècnics), amb amiguismes, encolomant-lo com es pugui...
Costa d'imaginar com seria (fer) un cementeri permanent amb aquesta gent. O no.

Per tant, hi ha dues opcions: independència o independència amb la clausura de les nuclears. I, ja ho sabeu, jo em quedo amb la segona.



Ah, això és l'enllaç a la web de l'empresa que fa el cementiri permanent aquest, d'on es va traure les imatges el del documental. Impressiona. No sé com hauria de ser el el cementiri que s'hauria de fer a frança, amb 53 reactors en actiu i 12 desmantellant-se. Però fa por.