Vocabulari útil del català de Mallorca

Nota: Aquest recull  no té -ni pretén tenir- cap criteri filològic ni -menys encara- cap autoritat lingüística, només és una col·lecció (subjectiva, aleatòria i no conclosa) d'algunes paraules i expressions que crec que un catalanoparlant pot trobar útils -o curioses- en la seva descoberta de Mallorca. Més enllà d'estudis profunds (que ja existeixen) he intentat fer una llista curta i profitosa, pràctica, per a qualsevol que ho necessiti.

Els nivells són ordenats de manera aproximada segons (em sembla a mi) el seu ús. El tercer nivell correspon a les paraules menys usades habitualment.

Les definicions són pròpies o extretes del dcvb. 

Nivell primer
Nivell segon
Nivell extra
Maneres per dir...
Articles definits
Articles personals
Expressions
Frases fetes
Pronúncia

Un dels escuts barrats dels vitralls de la sala de sessions de l'Ajuntament de Palma
Extret de bibiloni.cat

Nivell primer

Abastament: en quantitat suficient, prou
Acotar-se: ajupir-se
Adesar: posar les coses en ordre, al lloc corresponent
Agranar/granera: escombrar/escombra (a voltes granar o grenar)
Agut: empàtic i simpàtic, graciós, oportú (només a persones)
Al·lot/a: noi/a (nen/a)
Almanco: almenys
Amem (mem): interjecció "a veure"
Amollar: deixar anar
Aplegar: ajuntar, arribar
A posta: per això, precisament (véns?/no/Però si hi haurà na Carla!/A posta! És per per no veure-la a ella que no venc!)
Arruix!: expressió per engegar o fer fugir qualcú (especialment animals)
Atracar: acostar
Aturar: parar
Atxem/atxim: esternut
Aviat: ràpidament, de pressa, ràpid
Bany(o): lavabo, serveis
Beneit, beneitura: estúpid, estupidesa; ximplet, ximpleria; poca-solta, poca-soltada; babau.
Bla (o blan) // blana: tou, que no oposa resistència a la pressió // suau, que obra amb finor
Beníssim: Molt bé, més que bé
Brutor: brutedat ("brutícia")
Ca/cussa: gos/gossa (canet/cusseta: gosset/gosseta)
Calçons: pantalons
Capfico: capbussada
Caramull: conjunt, futimer
Cercar: buscar
Coent: (a vegades coVent) picant (alerta amb les sobrassades de corda vermella, són les coentes!)
Comanar: encomanar
Comandar: manar
Condret: així com toca, com deu mana (en bon estat, que no té defecte físic o bé moral, que segueix les normes socials establertes)
Curolla: dèria
Curro: bell, bonic // Persona que fa ostentació de força i valentia ("pinxo" a les Terres de l'Ebre)
Daixonar / Dallonar: de significat indeterminat, que s'usa en substitució de qualsevol altre verb quan el qui parla no troba el mot apropiat o no el vol usar «He caigut i m'he daixonat un peu» (tant pot voler dir «m'he torçut un peu», com «m'he romput», com «m'he espanyat» o "m'he trabucat es peu" etc.). «No daixonis sa finestra, que rompràs un vidre!»
Daixò // dallò: per anomenar o denominar qualcú o qualque cosa que no en trobem el nom apropiat o que no el volem emprar (intensius: daixons, daixonses i daixòs; dallò, dallons, dallonses, dallòs)
Damunt: sobre
Davall: sota
Devers: 1prop de, aproximatiu de lloc, quantitat i temps, 2 cap a, 3 més o menys
Devora: al costat de // a prop
Doblers: diners
Doi: disbarat (quin doi has dit!)
Embull: embolic (embullar: embolicar/enredar)
Emprar: fer servir, usar
Enfora: lluny (no hi vull anar, això és massa enfora!)
Escurar: rentar els plats (escurada: conjunt de plats per rentar
Fems: brossa, residus
Fer feina: treballar (treballar no s'empra)
Fer net: netejar
Fer via: anar de pressa // "Fes via!": espavila
Fermar: lligar
Fluix: tou
Foraster: idioma castellà; persona d'orígen penínsular que no xerra català
Fort: dur
Fora: sense (el flam el vull fora nata)
Frisar: tenir pressa "no em puc aturar, que fris!"
Haver de menester: Caldre, algú o alguna cosa, a algú (necessitar) ("van haver de menester l'ajut de 3 al·lots per moure-ho")
Horabaixa: tarda
Idò: doncs // contracció d'"i doncs"
Importar: Caldre ("vols bossa? no, no importa bossa")
Just: només
Llenegar (llanegar): relliscar
Llinatge: cognom
Magre: prim
Maldament (sigui): encara que, malgrat que
Manco: menys (i "més o manco": "més o menys")
Magarrufa(mangarrufa): engany, trampa, tripijoc, cosa oculta per enganyar
Me: xai, corder (també molt emprat amb el diminutiu: menet)
Melicotó: préssec
Mem (amem): interjecció "a veure"
Menar: conduir
Moix/a: gat/a
Moscard: mosquit
Nigul: núvol
Nin/nina: nen/a
Oi: fàstic (quin oi que fa aquest terra!)
Partir: anar-se'n, marxar d'un lloc
Passar pena: patir
Passar gust: gaudir
Patatilles: patates fregides de bossa, xips
Pentura (contracció de per ventura): potser
Pertot: per tot arreu
Pic: volta, vegada ("bé, ho pots fer un pic i pus")
Pitjar: Prémer, collar, pressionar, obligar, forçar, insistir ("pitjar un botó", "no pitgis tant en Joan, que es posarà nerviós")
Prest: aviat
Punyir: punxar, tocar, remenar ("sempre està punyint-la fent-li bromes pesades, per això ella li té mania", "de tant de punyir el rellotge al final el va rompre")
Pus: "més" en frases negatives, interrogatives o dubitatives (res pus? no, no en vull pus)
Qualcú, qualcun i qualque (pronunciat sovint colcú, colcun i colque): algú, algun (qualcun és pronom) i algun (qualque: és adjectiu abans del nom, mai no va sol). Qualcú s'ha menjat qualque cosa d'aquesta senalla, ara ja no pesa tant. Sí: formatges. Crec que els padrins n'han menjat qualcun.
Renou: soroll
Retxar: ratllar (fer retxes a la mar -cosa improductiva, per cert-)
Rompre/romput: trencar/trencat
Sus: tret de sortida
Tanmateix: és igual (el resultat serà el mateix tan sí com no) // m'és igual
Tassó: got
Tot d'una: de seguida, tot seguit, ara, a les primeres de canvi,
Trempar: amanir
Trull: enrenou, sarau // Coses a fer -que no vols explicar- "he arribat tard perquè tenia trulls"
Tudar: fer malbé, malmetre, deixar perdre (tudat: malmès)
Uep!: per a cridar algú, per a fer-lo atendre o anar amb compte "Uep! Deixau-me passar, dic!"
Uro!: expressió d'ús variable per demostrar admiració o sorpresa "Uroo! Quin gol!"
Veïnat/da: veí/ïna
Ver/a: "és vera" és cert, veritat "No és ver! Dius mentides", "Ho faràs. No és vera, Miquel?"; "de veres", "de bon de veres": de debó
Xapar: partir per la meitat, obrir en dues parts, esberlar
Xap: tall
Xerec: magre, sec, poca cosa, malaltís o dolent/mala persona

 

Escut situat a la clau de volta de la Portella antiga (porta de la murada medieval de Palma.
Extret de bibiloni.cat

Nivell segon

Acubar: (pronunciat cubar): Dificultar o impedir la respiració; Ofegar-se, tenir dificultat per alenar; Esmortir-se, perdre els sentits; Desmaiar-se
Afuar-se: llençar-se, abalançar-se, precipitar-se, disparar-se
Alenar: respirar, tirar l'alè
Apotecari: farmacèutic
Aturall: límit, cosa que fa aturar (obstacle)
Avesar: acostumar (no hi estic gens avesada a haver de menar de nit)
Baratar: Donar o rebre una cosa a canvi d'una altra; canviar; bescanviar
Barram: conjunt de les mandíbules amb les dents; o el conjunt de les dents (per extensió, donar barram és morrejar) Bassiot: bassa d'aigua bruta que es crea quan ha plogut (toll, bassal)
Becada: dormida curta (becadeta)
Becar: fer becaines
Betzol: curt d'enteniment
Botar-se: saltar-se
Branca: atupada, pallissa, estomacada // en sentit figurat "donar branca" és "fotre canya", "donar feina"
Bravejar: presumir ostensiblement d'alguna qualitat pròpia
Brusca: 1 embriaguesa; 2 dèria (m'ha pegat una brusca i he decidit venir); 3 pluja fina
Calabruix: calamarsa
Calces: mitges
Capaamunta: carrer/camí que fa costa cap amunt
Capavalla: carrer/camí que fa costa cap avall
Capell: barret
Collir: Agafar // Recollir (el va passar a collir per Lluc; cull d'enterra això que t'ha caigut)
Culejar: Tocar les coses sense importar-hi, i canviar-les de lloc o de disposició inconsideradament // Feinejar en coses lleugeres o de poca importància, més per entretenir-s'hi que per necessitat de fer-les // Obrar amb inconstància; canviar sovint i sense motiu raonable
Desfer: complir degudament, eixir bé o malament d'una prova, d'un perill, d'una feina, etc. Ja sabràs desfer-te'n de la comanda? Desfer-se d'un encàrrec, d'un compromís
Deixar-ho fer/deixar anar: deixar córrer, deixar estar; Cessar d'ocupar-se d'una cosa; prescindir-ne, fer-ne cas omís . "T'ho ha tornat a dir! Deixa-ho fer i no hi pensis pus!"
Empegueir: avergonyir
Endevinar: encertar
Entotsolat: capficat, pensarós, abstret
Enviar-se: empassar-se (menjar o qualsevol cosa)
Esbucar: Destruir (un edifici); enderrocar
Esburbat: Mancat d'atenció a la cosa que es fa; que obra sense mirament
Escarrufar: Esgarrifar
Esmussar: 1 Una substància àcida, un soroll estrident, un carrisqueig, produir una impressió aspra i desagradable (a les dents). Esmussar un àcid les dents [2] Fer menys agut, menys tallant, llevar l’agudesa del tall, de la punta
Espipellar: Picar, donar cop de bec, prendre amb el bec (Mall., Eiv.); cast. picar, picotear.// Collir o prendre petites porcions d'una cosa, com grans d'un raïm
Esplet: abundor, plenitud (Hi havia un esplet de rates en aquell abocador)
Estantís: Que no és una cosa fresca, que comença a passar-se, a corrompre’s
Estibat: atapeït en el sentit de "ple a vessar", "apretats"
Estotjar: reservar; no despendre o no fer una cosa, esperant-ne l'ocasió (estojar: literalment posar en un estoig)
Estret: que dona o produeix poc, viure estret. Anar estret de diners. Ser un estret (avar)
Fat, fada: insípid
Ferest: terrible, que fa por "Aquest tio jugant a futbol és ferest" "Aquest programa de tv és ferest, no val res"
Fol: full de paper
Foravila: el camp, la finca, el mas
Fraula: maduixa
Fua: impuls, envestida, aviada
Llanterner: lampista
Lletuga: Enciam
Llosca: burilla, punta de cigar (o també clatellada, cop violent)
Mamballetes: aplaudiments (fer mamballetes: aplaudir) [ve de ballmanetes]
Manescal: veterinari
Misser: advocat
Rabejar: mullar amb aigua en moviment (esbandir) "pardal! renta bé aquest plat, que només l'has rabejat!"
Redol: rodalia, voltant(s)
Retre: "cundir" en castellà, treure'n profit, durar
Reparar: Posar-se a considerar; posar esment o atenció a una cosa; Tenir mirament, fer-ne cabal; Adonar-se d'una cosa, arribar a veure-la; fixar-s'hi
Rescabalar: Reparar, compensar una pèrdua (normalment ecnòmica)
Rost/a: que fa pendent considerable (una pujada molt rosta, aquell terreny fa rosta)
Rovegar: mastegar (rovegar no vol dir mossegar, són coses diferents). "No li donis tot rovegat, que no és un nin de mel i sucre!"
Soll: cort de porcs (es fa servir molt en comparacions relacionades amb la brutor)
Sollar /Sullar (soiar) : embrutar (normalment emprat com a verb reflexiu)
Sobec (subec i també pronunciat xubec): son forta, irresistible; accés de son, nyonya
Sòtil: sostre
Sullà (su-allà): allà a la vora. Intensius: sullanos, sullanetes. (també es pronuncia xullà)
Suquí (su-aquí): aquí a la vora, Intensius: su-aquinos, su-aquinetes (també es pronuncia xuquí, xuquinetes) "Que no ho veus? ho tens just suquí!"
Surar: sobreviure progressant; Fer que algú o alguna cosa es mantingui viva i en creixença, que prosperi, que augmenti en vitalitat o en força
Sutze/sutza: brut, mancat de netedat
Talent: gana
Témer-se'n / Entémer-se'n: adonar-se'n (li van agafar sa cartera i no se'n va témer)
Téntol (o tèntol): pausa (sobretot, en un joc)
Tomar: fer caure (a cops), enderrocar
Torbar-se: entetenir-se, invertir més temps del que cal. No et torbis: vine de seguida.
Torcaboques: tovalló (de roba o paper)
Tossina/es: tos
Trabucar: capgirar, tombar (de manera que es buidi el seu contingut), fer caure; Posar de manera contrària a la normal, a l'orde establert; Inclinar-se, moure's tombant; Equivocar-se, en parlar, dient unes paraules o lletres per altres [trabucat també s'empra molt per a qualificar una persona eixelebrada]
Trempallamps: persona resolta i molt activa, que no té por ni aturall (Mall.); cast. torbellino. Sa petita era una ramarol, esburbada, trempallamps
Trempó: Menja composta de trossos de tomàtiga, de pebre verd, de ceba i a vegades d'altres hortalisses, ben barrejats i amanits amb oli i sal i a vegades vinagre
Trespol (també trispol): paviment (tipus de paviment no enrajolat, que s'ha generalitzat a paviment)
Trinxa: tros llarg i estret (tira, faixa, llenca)
Trunyella: trena
Vessa (o versa): mandra
Xulla (xuia o xua xu'a): Cansalada
 

Escut sobre la façana principal neogòtica de la catedral de Palma (s XIX)
Extret de bibiloni.cat

Nivell extra

Adesiara: de tant en tant
Aixuxina (així) aixuquina (aquí) i aquinetes (aquí)
Arrebatar: Aplicar de costat a una cosa; recolzar "Dus calç per s'esquena; et deus haver arrebatat a sa paret"
Banasta (banastra): Beneitot; curt d'enteniment
Barrinar: pensar intensament, ocupar angoixadament "Què barrines? Tot lo dia amunt i avall amb aquesta cara..!" // Fotre
Bessó: La part interior blana d'una fruita clovellosa, d'un mol·lusc o similar // La part millor d'una cosa
Bigalot: Persona grassa i malgarbada (malgirbada) o persona grossera d'enteniment, beneitota o ignorant
Bifa (que la mandíbula -i les dents- inferiors li sobresurten)
Boià (i boiana, boiano, boiet, boieta, bojot): Boig. mancat d'enteniment o de reflexió (Mall.).
Braverol: nyanyo, bony que surt per un cop (normalment al cap)
Cadarns: refredat
Caliportal (calaportal o carroportal):  Conjunt de (moltes) coses que embalumen molt (etimologia)
Capolar: tallar a trossets petits (picar, triturar)
Canterano: calaixera 
Carussa: Carota, ganyota // Cara pàl·lida o demacrada, d'aspecte malaltís
Colgar-se: ficar-se al llit
Companatge: vianda que es menja amb el pa o a més del pa (fer companatge: menjar coses amb pa en la proporció convenient)
Deixondir / Deixondit: Fer sortir d'un estat d'ensopiment, d'indolència, de peresa, d'inconsciència, d'inacció, d'indiferència / Mancat de son, ben despert. No gens ensopit. Viu de potències; àgil d'esperit, prompte a l'acció. "Aquest nin és ben deixondit, en un moment els ha fet col·locar a tots"
Descambuixar: despentinar
Desengramponador: tornavís
Dineret: volandera, "arandel·la"
Embalum: Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat o desproporcionat amb la densitat de l'objecte // Cosa voluminosa (en castellà bulto)
Embotonar: Subjectar, agafar fort, especialment per a ferir qualcú o per impedir que fugI// Donar, pegar (un cop) «No juguis amb mi, que t'embotonaré una castanya que no et veuran caure» (Sineu) 
Empeçolar: menjar/beure depressa, excessivament; fer passar/creure una cosa
Enflocar: Pegar "Li vaig enflocar una puntada que encara plora ara" // Adreçar (paraules poc grates o sorprenents).
Engirgolar: Posar, disposar, aplicar. // Engiponar, arreglar bé o malament // Entimar, pegar
Engrunar: encloure (agafar-se els dits amb una porta)
Enravenar: posar rígid, tenir una erecció.
Estiregassó: pèsol (a Ariany i Felanitx?)
Extremers (pronunciat estremers): queixal extremer o queixal del seny
Falaca: tupada, pallissa
Fer l'abús: fer "bulling", riure-se'n molt/prolongadament de qualcú (no "amb" qualcú)
Grumer: medusa
Guixa: llombrígol, melic
Memòries: records. "Si veus en Montserrat dóna-li memòries de part nostra, quin bergant!"
Memeu: Constipat fort // estat d'embriaguesa
Mengo: (Mà, braç o cama) curt, que no pot moure's ni obrar així com cal (Mall.). "Té una cama menga, no pot caminar molt" // Esquerrà
Obrar: elaborar, fer
Oís/oïssos: esternut
Pasterejar: fer pactes, contemporitzar, per motius més o menys blasmables "Aquest, quan li convé, pastereja amb qualsevol"
Pepa: nina per a jugar els infants
Per mi: jo crec que. "Per mi no guanyarem avui"
Pitxer: Càntir/Gerro/Recipient de terrissa, de vidre, sense peu i amb una ansa, per a contenir líquids, beguda
PixeradaL'orina que s'evacua d'una vegada // Quantitat mínima. "Va home, paga i no hi pensis pus, que això és una pixerada per a tu!"
Poma: Dona bleda, figaflor, fleuma, o ximple, o indiscreta, o curta d'enteniment
Posar messions: apostar
Prova: termòmetre per a prendre la temperatura corporal
Ratapinyada: rat-penat
Rogall (rugai): inflamació de la gargamella, ranera
Roís // Roïssos: deixalles de menjar. Fer roïssos: desaprofitar; deixar perdre coses encara valuoses innecessàriament
Saïm: sagí, llard
Sota (femení): capbussada, capfico
Soquet: tac per a posar-hi un clau o pern a la paret
Tasser: mostrador d'un bar (originalment: prestatge/armari per a les tasses, gots i botelles, sobretot en els establiments de begudes)
Tavola: Tovallola
Tetó: mugró, bony petit que tenen certs plats en el centre, piu (Petita peça sortint que serveix per a encaixar en un buit, moure un ressort o fer de suport a un cos giratori)
Tornall: límit
Tracalada: multitud
Triar-se: la llet, tornar agra, tallar-se
Triat: Que tria molt; exigent, difícil d'acontentar (primmirat, llepafils)
Verro: Porc mascle no castrat: groller
Xítxero(s): pèsol(s)
Xoquí: sabata baixa i sense taló, per dur per dins la casa (o xuquins, o suquins, o xuquines o xuclins), xancla o "sabatilla d'anar x casa"
Xorc(o xort): eixorc, estèril, que no dóna fruit

Escut quatribarrat que presideix la nau central de la Llotja de Palma (segle XV)
Extret de bibiloni.cat

Maneres per dir...

Embriaguesa: brusca, gatera, gat, moixa, sol·lera, memeu
Pernils: dolç és iork, el salat serrano (a vegades també es diu cuixot, tant al dolç com al salat)
Pluja fina: brusca, boirina, miques, pluja de cama d'aranya

Fornicar: boixar, barrinar, enfornar, fer un cacauet...
Vagina: cotorra, cotorrí, cotorreta, poma, flor, xona, fufa (Jo tenc un eriçonet que en sentir olor a fufa pega bot i s'estufa)...
Penis: pardal, fava, perdiu, marbre, piula...
I més...
>I més: Mallorca eròtica d'en Joan Bennàssar


"Un parell": no vol dir 2, sinó uns quants; és un nombre indeterminat. "Ves a comprar un parell de pomes" (poden ser 4 o 8 o...).
"S'altre dia (de pagès): no vol dir fa poc, sinó "no fa tant" o "no recordo quan".

El sufix -era permet designar les ‘ganes de fer una cosa’. Així, diem que tenim pixera ‘ganes d’orinar’, caguera ‘ganes de defecar’ o xarrera ‘ganes de xarrar’. A les Illes, tal sufix s’utilitza moltíssim, fins al punt que diuen que hom té casera ‘ganes de casar-se’; que el temps no té ploguera ‘sembla que no plourà’; o fins i tot podem llegir dormiguera ‘ganes de dormir’

El sufix -er permet designar un col·lectiu o conjunt de coses ("en aquella platja vam trobar-hi un genter, exagerat, tant que era mal d'aguantar i vàrem partir de tot d'una") o una gran quantitat ("hi ha un fumer que no es pot ni respirar!", "tants de nins, feien un renouer!") i, per extensió, també com a intensificador de sensacions (quin guster! quin maler!).

Tot i que sembla que no ve de la mateixa construcció, sinó d'un acurçament de bataller, es diu "bater de sol" (Acció molt directa i intensa dels raigs del sol): "quin bater de sol! no m'hi estaré ni un segon amb aqueixa calorassa!"

Reproducció de la senyera de Jaume I que es troba a l'Ajuntament de Palma
i ocupa el lloc de la que es va cremar en un incendi l'any 1894. Sortia en solemne processó cada 31 de desembre
Extret de bibiloni.cat

Articles definits

[nota: en contra del que molts principatins poden pensar, a Mallorca també apostrofen: sa hora = s'hora, es home= s'home]
El: es (es carro, s'oratge)
La: sa (sa carretera, s'aigua)
Els: es/ets (ets homes, es collons) (ets quan comença en vocal)
Les: ses (ses al·lotes)
En masculí i després de la preposició "amb": so (hi anirem amb sos camions plens)
[nota: al poble de Pollença no "salen", empren l'article "eu"/"u" i "la": u carro, la dona] 
[nota: els articles EL i LA sí que són d'ús habitual per tot Mallorca, per alguns casos. Coses que són "úniques" -la mar, el cel, el rei, la Seu-, temporals -tot l'any, l'any que ve, la setmana passada-, les hores -la una, les dues-, cardinals -la dreta, l'esquerra-, així com en multitud d'expressions -la majoria, la resta- i frases fetes. De fet, fins i tot es conserva ben viu l'article lo per a determinades epxressions -tot lo món, tot lo dia-] Més informació aquí, aquí (pàg 223) o també aquí. 



Articles personals

En i Na (en Pere i na Lola, no s'empra "el" i "la" com al Principat)




Expressions

"Què noms?": com et dius? (Jo nom Víctor)
"D'on te diuen?" (de quina "casa" ets?)
"Ja ens direm coses"/ "Ja em diràs coses" (o, modernament, "ens diem coses", que és erroni ) ja ens telefonarem/comunicarem-com-sigui (quan sigui el moment). IMPORTANT: A vegades és només una manera d'acomiadar-se, sense realment tenir la intenció de dir res a curt termini.
"Com així?": "per què"
"Per més fer": per fer alguna cosa, sense cap motiu concret. Ho va dur per més fer, perquè ell no va de detallets d'aquests, i encara li retreuen que no els ha agradat el color.
"Me fa por que...": "ves que no..." (construcció per a formular hipòtesi)
"Se coneix que": se diu, se comenta
"No se'n va témer": no se'n va adonar
"Compta que": mira/tingues en compte que -fins i tot-
"No en faig comptes": no ho tinc previst, no ho espero; "ja fas comptes d'anar-hi a n'aquella festa?"
"Saps que n'és de X allò!" (X: gros, petit, beneit... el que sigui): Construcció per a expressar importància // emfatitzar; en comptes de dir "aquell home és molt gros" es diu "saps que n'és de gros aquell home"
"Sé cert": ben cert, ben segur. Sé cert que no ho farà, és un bàmbol.
"Quin berenar!": quin jardí, quin merder, quin panorama, quin "marron"!
"Tira-tira" (xino-xano): a poc a poc però sense aturar-se
"Mitjo-mitjo": mig mig
"Fer un pixo": pixar
"Un temps": fa molt de temps (un temps tenien moltes de terres, però s'ho van anar venent tot)
"Fort i no et moguis": amb ferma decisió, sense rectificar, obstinadament (peti qui peti)
"Per hom": per a cadascú (de botifarrons, bastarà que en comprem un per hom)
"A lloure": en llibertat, sense subjecció // abandonat, sense vigilància // solt, separat dels altres, al seu aire
"A les totes": molt. En grau molt alt, amb gran intensitat o en gran quantitat. Ja hi ha figues a les totes. Quant farà calor a les totes.. Sa mare plorava a les totes.
"Tenir un endarrer" // "Estar/Anar endarrer": (amb) desig insatisfet. Tenir pendent. Anava endarrer de trobar-ne un d'aquests de fa estona.
"Li ve just": amb prou feines, amb penes i treballs. Va tenir un accident i ara li ve just caminar.
"No anar de": no agradar. Ell no va de gelats, prefereix granisat d'ametlla.
"No anar de res": no estar disposat a fer o acceptar tal o tal cosa. No li proposis d'anar a veure el futbol que aquest al·lot no va de res, no sé què li passa. Ser tossut o tancat.
"Va teu" "Va seu" // "va per tu": tu sabràs; tu en carregaràs les conseqüències. Deixa'l fer, si no vol que l'ajudem ja s'ho trobarà.
"Això s'embruta": la cosa es complica, perdre la innocència. Tal com anava, es veia d'una hora enfora que acabaríem malament: jo vaig partir en veure que la cosa s'embrutava.
"No és pagat": paga la pena, val la pena, fins i tot: "una ganga". (Després d'enfadar-se amb tu encara se t'endú es nins un cap de setmana sencer? Quin sogre, no és pagat!)
"Fer de veure'ns" // "fer per veure'ns": procurar veure'ns (fa molta estona que no topam! Hem de fer de veure'ns!)
"Fer prop": estar a punt d'assolir-la, d'arribar-hi (Men.). «He fet prop a agafar-lo, però m'ha fuit». «-Que hi ets arribat? —Ca, no! ni de fer-hi prop!»
"Ni prop fer-hi // ni prop de fer-hi": ni de molt
"Me n'afluix" // "me n'afluix de...": més ben igual, me la sua, passo. «Me n'afluix dels altres, hi vaig tot sol! »
"No pot ser mai": ni de conya, no m'ho crec

Melicotó.com

Frases fetes  

Fer-ne una com un cove (covo) : fer-ne una de molt grossa.
L'ase li va dir orellut a n'el porc: no veure els mals propis.
Dels collons d'un en poden penjar a l'altre: tant un com l''altre no valen per a res // són iguals.
Té més ulls que un covo d'alatxa.
Avui no hem fet darreria.
Té un bart a sa cara i una bua a sa cama.
Amolla-li a na turca.
Tens s'ànima de cadafet.
M'eixuc ses mans amb so cànom de clau (o cànyom).
No me'n vol donar es net.
Dur ses ombres mortes.
No podem dir mal del dia fins que passat sia.
Qui té terra, té guerra.
Ses errades des metges sa terra les tapa.
Qui barata es cap se grata.
Li falta una brusca (està tocat del bolet).
La porta oberta de pinte en ample (de bat a bat, obert completament).
Posar peu fiter: posar-se ben ferm damunt els peus, de manera que sigui difícil de moure o de tombar. Fig., disposar-se a no cedir. «Volien fer-me dir que sí, però em vaig posar peu fiter i no en sortiren amb la seva».
Anar més fort que un mac de torrent (anar fort -vaig fort- és anar calent).

Si en voleu més...
enllaç 1 

Pronúncia 

És molt habitual a Mallorca una sèrie de característiques fonètiques o de pronuncia que configuren el dialecte i que són molt comuns. Però no es donen sempre ni a tot Mallorca: alerta no en feu norma .

Per exemple, dos personatges molt famosos que han contribuit més que molts altres a crear la imatge de l'accent mallorquí en l'imaginari col·lectiu com Rafa Nadal o Tomeu Penya són d'una zona de Mallorca (Vilafranca de bonany i Manacor, dos pobles que es toquen, a llevant) amb una fonètica particular i diferenciada en alguns aspectes de la resta. Per exemple, converteixen d'una forma molt evident el so k en ki (palatalització de les consonants oclusives); així, casa sona quiasa. Però no pertot és així.

A Mallorca, en general, s'escurcen paraules, sobretot les esdruixoles i més encara si acaben amb el diftong "ia": familia esdevé famili, desgràcia desgraci, paciència pacienci.. Aquest fenòmen també passava al Principat antigament (d'aquí ve el nom de l'hospital de Can Ruti de Badalona, Ruti d'Urrutia).
En la mateixa línia de llevar sons també es fan les elisions de les r a final de paraula (fuster, tristor, ferir), que a Mallorca van una passa més enllà que al Principat i també afecten als monosílabs: cor, mor, ver i mar (que com que sona igual que mà, se'n diferencia per l'article: salat a mà i literari a mar, sa mà i la ma).

Per a escurçar paraules, a banda de llevar lletres del final (això en fonètica s'anomena apòcope) també se'n poden llevar del començament (afèresi): agulla passa a ser gulla (gúјə o, fins i tot, gúə: un espectacle fonetic del Pla), espera pera i .
Evidentment, també se'n lleven del mig, com la s intervocàlica de camisa, rosada, aguisat, que acaben sent camia, roada i aguiat (o guiat).

En sentit invers també existeixen fenòmens que "afegeixen" sons (epèntesi), sobretot entre vocals com:
- la v antihiàtica de poval, covent, cova, ravó i "avon?" en comptes de poal, covent, coa, raó i "a on".
- la fricativa palatal sonora (jas, quin nom!) /3/ es fa [d3]: rajada, passejar, rajola o fins i tot llegir passen a ratjada, passetjar, ratjola o lletgir.
De fet, l'emmudiment que es fa al Principat de les consonants finals dels grups mp, nt, nk i lt, a Mallorca no es fa i a camp, dent, cranc i molt es pronuncien totes les lletres, encara que darrere hi vagi una vocal: "molt amable", "cranc autòcton".

Per una altra banda, hi ha sons que canvien de lloc (metàtesi). Sobretot passa amb la r, que té molta fluïditat i canvia de lloc. Així es pot sentir: prebe, preda, pradí i fradí per pebre, pedra, padrí i fadrí.

Són molt comuns les assimilacions com jonoll, moló, cotxo, homo, nostro, vostro... Aixó (que se'n diuen harmonitzacions vocàliques) també passa molt a les comarques centrals valencianes (i a d'altres bandes). Una altra assimilació molt caracerística és la geminació de les consonants, que, quan comporta canviar el so de dues consonants per una de sola però geminada, sol fer molta gràcia als externs. Exemples:
- dissatte per dissatte (dues oclusives juntes passen només a la segona però geminada).
- dobbers per doblers (una oclusiva bilavial seguida de bilateral passen només a la primera però geminada).
- ànnera per ànega o àneda (femení d'ànec)

L es canvia per u: alba, palpar i alfals es pronuncien auba, paupar i aufals (l'alveolar l es deslateralitza en u, tal com passa en el nord-occidental).
U es canvia per v: diven, riven, beven, povet, tal com passa en algunes zones del valencià o del nord-occidental
S es canvia per v: rovegar per rosegar
UA es canvia per o: gordiola, aigo per guardiola, aigua
G per u: ciuró
L per r: juriol (o joriol si hi ha harmonització) i taurell per juliol i taulell





AFEGIR:

Estimbori
Safrester
He omplit es cossi d'aigua
Una xícara de cafè
Duu una mala rafelina. Aqueixa té rafalina
Una pipida
Un xuparil·lo
Poma!
Banastre!
Ha posat el dimoni damunt el caliu del braser
La mà de moro
La panxa de moro
Compra un quart de baldana
Pom (molta gent de Mallorca no diu col amb pom, sinó colflori. Fes-ne la prova i demana si els agrada el pom arrebossat o la truita amb pom)
Te pegaré una baculada
Anar a becoll
Bubota
Una i oli!
S'ha fet un nyanyo
Va prendre ets atapins
S'ha tirat a la vida beiaca (o beica)
Alatxa
Mala alatxa

dimecres, 17 de setembre del 2014

Senglars radioactius, de Chernobyl a Alemanya 28 anys després

Photo: Alamy

Els senglars que vaguen els boscos de l'est d'Alemanya són considerats una exquisidesa, la qual cosa els converteix en presa de caça.

Però segons la Secretaria de Medi ambient de l'Estat de Sajonia, un de cada tres senglars té alts nivells de l'element radioactiu cesi 137 i no és apte per al consum humà.

L'origen de la seva contaminació sembla estar a més mil quilòmetres de distància, a Ucraïna.

Segons els experts, el material radioactiu hauria arribat a la regió saxona després de l'explosió del reactor nuclear de Chernobyl el 1986.

El vent i la pluja es van ocupar de transportar-ho a través d'Europa.

El cesi 137 va romandre, mentre altres elements més volàtils, o amb menys persistència, van desaparèixer.

D'acord als experts, els senglars són especialment vulnerables perquè furguen el sòl a la recerca de menjar i s'alimenten de fongs i tòfones que emmagatzemen radiació. Però aquesta dieta depèn de la temporada. Per això els nivells de radioactivitat fluctuen durant l'any. Des de la tardor a la primavera és especialment alt.

En canvi, "a la primavera i estiu tenen una dieta principalment vegetariana; mengen en els camps de cereals i de blat de moro", li va dir al diari alemany Bild Steffen Richter, president de l'Associació Estatal de Caçadors de Sajonia.

Test obligatori

Els caçadors han de fer obligatòriament el test de radiació a tots els senglars que maten. "El govern de l'estat va formar una xarxa de vigilància a la regió des de 2012, perquè aquí va ploure després del desastre radioactiu", va explicar Richter.

Els cadàvers que excedeixen el límit de seguretat de 600 becquerels (les unitats que mesuren l'activitat radioactiva) per cada quilo han de ser destruïts, i així ho explica l'organisme mediambiental estatal a la seva pàgina web. Per compensar als caçadors, les autoritats paguen el cost de l'eliminació dels cadàvers contaminats.

Els experts estimen que, amb els nivells de cesi 137 que encara es detecten, el problema durarà molts anys. Aquest element radioactiu és perillós perquè és de llarga durada i viatja fàcilment a través de la cadena alimentària, sense deixar d'emetre partícules durant segles. Per això, el seu efecte en el medi ambient pot ser de llarg abast.

Traducció feta pel CEDAT de la URV des d'Eco-Sitio (04 de setembre de 2014)

+info:
http://www.spiegel.de/international/zeitgeist/a-quarter-century-after-chernobyl-radioactive-boar-on-the-rise-in-germany-a-709345.html

http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/germany/11068298/Radioactive-wild-boar-roaming-the-forests-of-Germany.html
   
http://www.theverge.com/2014/9/1/6094275/germany-saxony-wild-boar-radiation-chernobyl

http://www.foxnews.com/world/2014/09/02/radioactive-boars-reportedly-roam-germany-forests/

dimarts, 10 de setembre del 2013

Biomasses garriguenques

El cap de l’Executiu ha inaugurat la planta Termosolar Borges, la primera del món que combina energia solar i biomassa

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=212061&idioma=0

(retocat)

A Borges Blanques (Les Garrigues, Lleida) han inagurat una planta termosolar + biomassa de 25 MW que ocupa 96 ha de superfície.

"L'empresa està participada en un 47,5 per cent per Abantia, un 47,5 per cent per Comsa EMTE i un 5 per cent per l'Institut Català d'Energia.

La termosolar ha suposat una inversió de 153 ME ( inversió per a la qual es va demanar un crèdit de 99 milions a 19 anys al gener) i dóna feina de manera directa a més de 30 persones.

La biomassa s'obté de boscos situats a una distància d'entre 50 i 100 quilòmetres al voltant de les instal·lacions. En total està previst que se'n cremin 85.000 tones l'any, un sistema de generació elèctrica que s'activarà durant les hores de menys radiació solar i a la nit, i que confereix a la planta el seu caràcter únic, ja que no hi ha cap altra al món que aprofiti la infraestructura combinant aquest sistema amb l'energia solar.

En total, compta amb 2.688 col·lectors cilíndric - parabòlics (de 5,5 metres de diàmetre i 12 metres de longitud cadascun) repartits entre les 96 hectàrees de superfície, uns panells que s'orienten automàticament i per control informàtic en funció de la radiació solar, escalfen fins a 393 graus l'oli i el condueixen, al llarg de 30 quilòmetres de canonades, fins al bloc tèrmic en el qual l'aigua es converteix en vapor i activa les turbines.

La inauguració oficial ha estat presidida per Artur Mas, la mateixa autoritat encarregada de la col · locació de la primera pedra el 19 de març de 2011, i l'han acompanyat el president de Termosolar Borges, Joan Gummà.

Mas ha destacat el "coratge " dels impulsors de la central termosolar i la seva capacitat visionària, per entreveure en aquest model de negoci grans possibilitats de desenvolupament. Gummà, per la seva banda, ha destacat l'esforç inversor i ha agraït el suport financer de les entitats bancàries".

A la comarca de les Garrigues (molt poca població -20.000hab- i una densitat baixíssima -10 pics menys que a Mallorca o a Cat.-) hi ha encara molt de conreu (65% de superfície, quan la mitjana catalana és del 34%), molt i, en canvi, molt poca massa forestal. Els conreus, a més són bàsicament olivera (el poble d'Arbeca, d'on són les olives arbequines, pertany a les Garrigues) amb més del 50% (clicar a baix, i apareixerà el gràfic) del total de conreus i també, sobretot, conreus herbacis, amb un 25%. S'ha de destacar també que hi ha molt poc regadiu (que són els conreus que donen més biomassa, clar).

O sigui que, a diferència del sol (és una de les comarques amb una radiació solar més intensa), la disponibilitat de la biomassa local potencial no sembla que pugui ser gran cosa.

És a dir, sense saber-ne gaire ja se t'aixeca la cella de com pot anar la cosa.
I clar, si, a més a més, et diuen que no és la única i que també  s'hi instalaran d'altres plantes... no ho acabes de veure clar.
Es veu que només aquesta planta ja diu que consumirà 70-85.000t de "biomassa". Tones que els estudis demostren que no es poden fer ni a la Noguera (apartat "conclusions de la biomassa potencial"), comarca amb una precipitació més quantiosa -sobretot al nord, que és prepirineu-, molts més boscos, més conreus de regadiu i, sobretot, una indústria de primera transformació de la fusta que -se suposa- pot aportar-hi la meitat de la seva biomassa potencial total, unes 42.00 de les 76.000t "possibles". De fet, un estudi similar fet per a la zona Ribera d'Ebre + Priorat també diu que allà (amb un perfil més similar a les Garrigues però molta més extensió) només s'hi podria arribar a produir, en el millor dels casos, 33.000t de biomassa.

O sigui que si la planta de les Borges arriba a cremar tantes tones... llenya dels conreus de la zona segur que no serà. De moment ja fa temps que va (legalment des d'abans d'acabar el 2012) (res a veure amb el període per poder-se acollir a les primes/subvencions del Ministerio, malpensats) i per la zona em diuen que no s'ha extret res.

I si hi ha poca biomassa disponible, no s'entén com hi ha projectades encara més plantes de "biomassa".


I heus ací el quid de la qüestió. El rovell de l'ou, el bessó, el moll de l'ós. La gent de la comarca tem que acabin cremant-hi de tot (com p.ex. ... residus?) [mallorquins: vos sona?] i que no sigui el que anuncien. Que acabi sent una transformació. Un transvestiment. Com ja ha passat a Juneda (poble de devora), on agafen els purins de la comarca (n'hi ha molts, tenen també problemes de contaminació per purins) i els digesten, assequen i en fan pellets d'adob. El biogàs de la digestió també el cremen allà mateix per a (aprofitar la temperatura per a assecar els purins i) produir electricitat. Tenint en compte el principi que sempre s'ha de cercar un aprofitament tèrmic per a la biomassa ja que sempre és més rendible que només l'elèctric, pot semblar que la "sostenibilitat"/coherència ambiental del projecte és prou alta. I econòmicament -això segur- surt rodó, perquè l'electricitat que es genera cremant el biogàs es cobra amb prima per ser de "règim especial", com si fos renovable.
La realitat? Del que es crema, es veu que un 96% és gas ciutat de la xarxa i només un 4% biogàs generat a la planta. Ves que no sigui per això que hi va invertir i ajudar tant (una filial de) Gas Natural (La Energia SA)...

I un altre tema: els gasos, els fums i tot el que surt per les xemeneies. Que sí, que tots sabem els filtres i les mànegues i els rentats i tots els atenuants que existeixen i funcionen avui dia. Però també sabem què n'acaba sortint de forma controlada i ben legal. I aquesta comarca té l'afegit que és molt seca, té un clima ""àrid"" (està a sotavent de les serres del Montsant i de Prades, que fan de barrera dels vents humits) i l'orografia bastant plana (sobretot al nord, on es troben concentrades totes aquestes plantes), cosa que fa que la boira pugui estar setmanes a l'hivern sense escampar.

A més a més, hi ha una altíssima concentració de plantes emisores: a la zona on també hi ha una central d’oleàcies (fa oli de pinyolada -"de orujo"-), la planta de tractament de purins ja esmentada de Juneda, una deshidratadora d’alfals i una altra futura central de biomassa (ah, i la planta de biogàs de Som Energia, que Torregrossa -tot i que no és Garrigues- toca amb Juneda). Tant de fum i tanta planta incineradora per allà concentrada no pot ser bo de cap manera. De fet ja han tingut males experiències. O sigui que ja m'explicareu els problemes que hi poden haver amb la concentració i saturació d’emissions atmosfèriques i la seva no dispersió.

Ah, a la concentració de totes aquestes infraestructures productores d'electricitat s'hi ha de sumar els macroparcs eòlics (que es fan sense cap planificació): ara ja hi ha 200MW i n'hi ha molts més projectats i/o autoritzats, fins als 300MW. Tot plegat fa que la zona (juntament amb la "meua" Ribera d'Ebre) sigui la "sala de màquines" del Principat.

Per acabar-ho d'adobar, la sensació és que "quan t'entren a casa", quan hi posen un peu, ja no pots tancar la porta. La planta d'oli, tot i els problemes amb població, ajuntaments i administracions, ja té autorització per produir 4 vegades més del que produia fins ara. La mateixa planta termosolarbiomàssica, quan el Sr Mas hi va posar la primera pedra, només havia de ser termosolar: la part de biomassa l'han afegida després, "sobrevinguda". I, el millor és que encara diuen que, "quan calgui", també cremarà gas ciutat. Ole tu.

Per tant, tot i que a Mallorca ja pagaríem per a tenir qualque cosa amb renovables, cal mirar a quin preu i de quina manera. No tot són flors i violes.
I ja coneixem les maneres de fer del govern balear actual... si s'ha d'arribar al famós 20-20-20, els mitjans poden ser inescrutables. 

divendres, 12 d’agost del 2011

classes de natació

És curiós veure com es pot manipular a la gent. És curiós també que el lema de Panem et circenses encara sigui vigent vint segles després. És curiós l'ús dels mitjans públics -de tots- per afavorir un corrent d'opinió favorable per tal d'assolir uns objectius que només afavoriran la butxaca d'uns quants -més aviat pocs-.
I com que hi ha gent que (és curiós) no és capaç de veure el corrent en el seu conjunt (corrent? l'aiguat que li cau al damunt! que l'amera i el té xop i calat fins al moll de l'os!), intentaré desxifrar, almenys una de les gotetes que formen aquest riu, aquest corrent, que es veu que desemboca a la piscina de la felicitat on hi neda la ignorància, àvida d'amics.

La goteta d'ahir va ser una notícia a priori que poc tenia a veure amb la nuclear. És un tema que a d'altres mitjans ha estat presentat de manera objectiva, i han donat més importància a l'enorme deute que, de fet, és el gruix, la part noticiable del tema: l'estat reclama 1500ME als municipis del principat (i, per cert, 1500ME més als governs autonòmics dels països catalans).

Idò a tv3 no. A a tv3 es veu que fan d'antena3 i ho capgiren i es fixen només en el que seria l'anècdota de la noticia: hi ha (a tgn 4) municipis que no han de retornar doblers a l'estat, sinó que encara en rebran perquè, després de la liquidació dels pressupostos, els hi surt un saldo positiu.

La condensació de la gota, però, no ve originada per l'enfocament del tema. Ja sabem que és estiu i que, sense la lletania de declaracions polítiques habituals, anem curts de temes. Però no, no és per això. La gravetat és que, no prou contents amb fer de l'anècdota noticia, el que fan és un publireportatge del govern convergent de l'ajuntament d'asco que recorda a les millors actuacions propagandístiques de canal9.

Si fins i tot gosen dir que la gent vol anar a viure a Asco!!!! ("ha fet tornar al municipi alguns veïns que n'havien marxat")
Sí, vage, els descendents dels asconencs que van fugir-ne per la fil·loxera i ara ja fa 100 anys que viuen a l'Argentina es veu que fan cua al consolat per a tornar... tot sigui per estalviar-se 30e d'IBI i 12e de l'impost de circulació!
(dada, des de l'any 1981 que perd 13'5 habitants cada any, fins als 1.634 actuals, al contrari que la majoria de pobles)




"Sort d'ells"! "Si tots fossin així"! "Quin ajuntament!" "Ells miren el que gasten"; "oh!"

Deu ser per això que enguany ja han portat a Celtas Cortos, Melendi, M-Clan, Malú, La Guardia, Els Pets, El Pulpo, i ara per la festa major portaran a MANEL, festa Flaix i a la Pegatina.

Pa i circ? No! No! i ara! Res a veure. Ho han fet perquè cal, perquè s'ho han mirat molt.
I, al cap i a la fi, ¿què són 4 duros (ben mirats, això sí) comparats amb l'alegria de la població? Per això governen, no?


Però alerta! Perquè, a més a més (tanta generositat i bonrotllisme m'acabarà embafant), ens n'expliquen el secret! Es veu que l'ajuntament d'Asco, pobrets, com que amb un pressupost de 13'5ME no en feien prou, ara han pujat la taxa d'IBI que li cobren a la nuclear fins a l'1,3% màxim permès per llei. Així aconsegueixen un pressupost de 17ME!!!! (amb 1.634 habitants suposa uns 10.400e per cap!!!!)

Ara ve quan ens fem la pregunta clau (de la que, al reportatge, no en diuen ni piu) :
i per què no ho han fet abans això???? Els hi agradava perdre diners???? No hi ha coses a fer al poble (o als pobles del costat)???? Els hi feia llàstima i patien que la (pobra) central no guanyés prou dinerets????


Però res, suposo que això només són (4) pensaments amb molt mala intenció. "Ja ho veuen".

Així que només puc fer que aplaudir-los
i felicitar-los per la campanya que estan fent. Al final s'enduran (també) el cementiri i, amb tothom xopat de tanta goteta, seran tots feliços nedant a la piscina de la ignorància i menjaran -a falta d'anissos, que ja no se'n troben i fa de poble- barretes d'urani.
Enriquit però ja usat, no fotem.








P.S.:

afegeixo les actuacions dels últims anys:

("No, però això no té res a veure amb l'ajuntament" --> per això cada any, a mig festival, puja l'alcalde a l'escenari a fer el discurset...)


Asco summer festival 2011

Asco summer festival 2010
Asco summer festival 2009

Festival rock & fame 2008


Amb això i el concurs de grafitis amb més de 1000e en premis (40 només per participar i dues categories, una de general i una de local -no fos que algú del poble no guanyés-) de la festa major, acabaran sent un poble molt guai, molt enrotllat.





i altres gotetes
els veins de les nuclears paguen menys IBI (diari de tgn)
el chollo de ser un pueblo nuclear (tiempo de hoy)

I encara n'hi haurà que diran que la campanya és prou subtil.

dimarts, 2 d’agost del 2011

notícies que descriuen un present

Món:

Apple té més diners a la caixa que el mateix govern dels EUA.


Mallorca:

El PP (primer es carrega TVMallorca i ara) posa les urpes damunt IB3: nombra un conseller del govern com a nou director d'IB3. Visca els mitjans públics i la transparència.

L'espanyolista JorgeCampos, nombrat nou director general del ex-batlle de Calvià CarlosDelgado (ara conseller de turisme i esports).
A Calvià ja li tenia pagat un sou per un suposat càrrec de director de "l'oficina municipal de calvià pel clima", d'on només n'aprofitava l'ordinador per a fer campanyes cibernètiques del circulobaleär. Ara li seguirem pagant entre tots la seva tasca contra la cultura catalana. Per cert, quant deu cobrar?

Principat:

La Generalitat del principat segueix amb mesures lògiques i efectives per a sortir de la crisi:
- rebaixar l'edat mínima per a conduir motos als 13 anys ("així se'n vendran més") (sic)
- deixar entrar a quads i motos al bosc per a que el puguin destrossar ("així se'n vendran més") (sic)
- desprotegir les aus salvatges i permetre'n la caça als "ocellaires"

"ocellaire"

País Valencià:

Una regidora (del PP) deixa a mitges un ple per anar-se'n de públic a un programa del cor. L'ajuntament diu estar-ne orgullós (-desgraciadament- no és conya).

pa i circ, sempre funciona

Franja de Ponent:

El PP es vol carregar la llei de llengües de l'Aragó (que era una merda i no feia res més que dir català al català -i no xapurriau ni coses rares-).


Resum:

optimisme? on ets?

(idò no, això del pessimisme era conya: mentre hi siguem, hi serem)